|
El nou establiment turístic compta amb 53 habitacions dobles, restaurant i aparcament soterrani i ha suposat l'ocupació de 28 persones
El president del Govern, Mariano Rajoy, acompanyat del ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, i de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha inaugurat avui el nou Parador de Lleida. Un edifici fruit de la rehabilitació de l'antic Convent del Roser que permet "vertebrar Centre Històric, Seu Vella i l'Eix Comercial i, alhora actua des d'avui com un lligam que interrelaciona elements que fan l'actiu turístic de Lleida sigui molt més gran", ha destacat el paer en cap que, també, ha posat en relleu que "aquesta obre permet posicionar Lleida en el turisme de patrimoni, de natura i gastronòmic en el conjunt de turisme d'alt valor afegit que té el nostre país" (Tall de veu À. Ros)
Rajoy ha destacat que "un parador és important per a una ciutat i en aquest cas el del Roser ho és per a Lleida per al seu creixement, per a l'ocupació, perquè la coneguin i per posar en valor tot el que té Lleida com la seva història, el seu patrimoni, el seu nucli antic i la seva riquesa gastronòmica". "El Parador del Roser reforçarà, sens dubte, la imatge de Lleida com a destinació turística", ha posat de relleu el president del Govern. (Tall M. Rajoy)
Les obres del Parador van començar l'any 2010 però el projecte i els acords per tirar-lo endavant s'inicien l'any 2005 quan el llavors Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Montilla, visita el Roser amb motiu de la futura construcció del Parador. L'acord de fer el Parador del Roser el va aprovar per unanimitat el Ple Municipal celebrat el 27 de maig d'aquell mateix any. També l'any 2005 s'encarrega la redacció del projecte bàsic del Parador a l'arquitecte Carles Sàez. El projecte es va presentar l'any 2008 i l'any 2009 el Consell de Ministres va aprovar la licitació del Parador. En aquell any es formalitza la concessió del subsòl de la plaça de Sant Antoni Maria Claret per a construir el pàrquing soterrat del Parador i l'any 2010, essent secretari d'Estat de Turisme Joan Mesquida, es col·loca la primera pedra del Parador inaugurat avui. L'any 2015 s'inauguren les obres de la plaça Sant Antoni Maria Claret, que va realitzar el govern central, que inclouen a construcció del pàrquing soterrat del Parador.
Turespaña ha invertit prop de 15 milions d'euros en la conversió de l'edifici en Parador. Per la seva banda, Paradores s'ha fet càrrec dels treballs complementaris com són els subministraments i instal·lacions d'equipament, la decoració i les dotacions per convertir-lo a ús hoteler, amb una inversió d'1,69 milions d'euros.
La posada en servei del Parador ha suposat l'ocupació de 28 persones. Està format per dues edificacions: l'església, convertida en el restaurant principal, i el complex residencial, organitzat al voltant del claustre central de planta quadrada i amb una alçada de tres pisos amb galeries que donen accés a les 53 habitacions. Al pati, espai principal del recinte, se situen la recepció, la cafeteria i les sales de reunions.
La reserva d'habitacions del parador comença avui a través del web de Paradores. Els clients podran pernoctar en ell a partir del proper 10 d'agost.
Un equipament per revitalitzar el Centre Històric
El Roser, antigament convent de Sant Domènec, va ser originàriament seu del Convent de Predicadors de l'orde dels Dominics i la seva construcció es va iniciar l'any 1699. L'edifici es va bastir en substitució de l'antic convent situat als peus del turó de la Seu Vella, que datava del 1215 i que va ser destruït al 1624. L'arquitectura del conjunt és barroca. L'església del Roser data del 1830.
Després de la desamortització, l'immoble es va destinar a usos sempre relacionats amb la cultura i l'ensenyament: Escola Normal a partir de 1841, Institut de Batxillerat, Biblioteca i Arxiu Central, Facultat de Dret al 1968, Facultat de Lletres al 1974, Museu Morera des dels anys 70 i Escola de Belles Arts des del 1987. L'edifici era propietat de l'Estat i la Paeria disposava d'un dret d'ús.
Altres elements afectats pel projecte que també estan catalogats i declarats Bé Cultural d'Interès Local són les dues fonts neoclàssiques, una, adossada al mur de la façana del Roser, i una altra, en un mur de contenció de la plaça Sant Antoni Maria Claret.
Arquitectònicament, els elements més remarcables són l'església, l'antiga biblioteca, el vestíbul, l'escala i el pati. La façana del carrer Cavallers és d'estil gòtic. El projecte del nou Parador del Roser destaca la recuperació i rehabilitació dels elements d'interès arquitectònic, històric i d'espai per reforçar la posada en valor de l'edifici:
- l'església: s'han restituït de les seves condicions principals, amb l'anàlisi i el tractament dels revestiments superficials originals; amb la reconstrucció reinterpretada dels elements de coberta desapareguts - com cupulins i llanternes de les capelles - i amb la restauració del sistema lògic de cobertes i del cimbori. A l'església se situen els menjadors i sales de reunions.
- L'antiga biblioteca: restauració i posada en valor dels frescos de la volta. Les pintures es poden contemplar des del menjador de grups.
- El vestíbul: és un espai de lliure accés i, per tant, es posaran en valor els seus elements històrics i simbòlics. Com a complement ornamental i patrimonial s'ha col·locat un panell de material noble on es relaten els moments més significatius de la història de l'edifici.
- El pati: s'han restaurat les façanes. És el cor de l'edifici, l'espai principal de relació i representatiu del nou Parador.
La rehabilitació de l'edifici planteja una nova entrada principal per la façana oposada a l'actual, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà per tal de facilitar l'arribada en vehicle. Així mateix, s'ha cobert el pati, perquè assumeixi les funcions de vestíbul principal o de gran "hall" del conjunt hoteler. En aquest espai s'ha situat la recepció, zones d'estar i la cafeteria, a l'estil d'una plaça major que fa les funcions socials de l'edifici i distribueix l'accés a la resta de zones de l'establiment.
Les tres plantes dels antics dormitoris del convent, amb accés des de les galeries del pati, s'han adaptat a l'ús d'habitacions: 17 en la primera planta, 18 en la segona (totes de 2 places) i altres 18 en la tercera (17 de 2 places i una "suite"). La capacitat total de clients, en règim d'ocupació normal, serà de 106. A la planta baixa es localitzen les dependències de serveis generals (instal·lacions, magatzems, vestuaris, administració, cuina, etc...).
L'església, per dimensions i singularitat especial, es destina a locals de reunió i menjador a tots els nivells, amb l'excepció de l'espai corresponent a l'antic cor (planta tercera), situat sobre el vestíbul històric, on hi ha la "suite". A la sagristia, situada en la zona de la cuina (planta baixa de la nau sud), s'ha habilitat un petit menjador de taula única des del qual es podran contemplar els frescos de la volta existents.
El Parador ocupa un solar de 2.404'35 metres quadrats i disposa d'una superfície útil de 6.044'47 metres quadrats. La construïda és de 8.406. L'àmbit de la urbanització de l'espai públic immediat és de 1.163,75 metres quadrats. D'aquest total, 790,93 corresponen a la plaça d'accés (carrer Joglar Segalà); 238,41 al carrer Sant Domènec, i 134,41, al carrer Rosari.
El projecte de rehabilitació del Parador del Roser el va fer l'arquitecte municipal Carles Sàez.
