logo
Imprimir
13-03-2018 | 15:55hs
•ACTUALITAT GIRONA

L'Ajuntament de Girona rep el fons de Ferran Rahola Auguet

La documentació cedida pel fill gran de Carles Rahola inclou, principalment, retrats i caricatures que va fer al llarg de la seva vida

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el cap del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas, i el fill de Ferran Rahola i nét de Carles Rahola i de Pompeu Fabra, Pompeu "Peio" Rahola Fabra, han presentat aquest matí la donació del fons documental de Ferran Rahola Auguet, fill gran de Carles Rahola, a l'Arxiu Municipal de Girona.

El fons conté, de forma predominant, retrats i caricatures que Ferran Rahola va realitzar al llarg de la seva vida, especialment durant el temps que va estar a l'exili. El fons consta, en total, de 269 dibuixos i tres llibretes d'esbossos. La major part d'aquests dibuixos són retrats i caricatures de familiars i persones conegudes de Ferran Rahola que va fer quan estava exiliat, primer, al camp de concentració de Bram i, posteriorment, a Perpinyà, Montpeller i Reims. Entre les persones retratades s'hi poden identificar el seu pare, Carles Rahola; el seu sogre, Pompeu Fabra, i figures intel·lectuals com Pau Casals, Josep M. Corredor, Carles Pi Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, Miquel Santaló, Josep Tarradellas o Eugeni Xammar. En menor mesura hi ha també escenes familiars o dibuixos humorístics.

A banda de dibuixos, el fons inclou també documentació textual i fotografies. Entre la documentació textual destaca la correspondència, on hi ha les cartes rebudes durant la Guerra Civil del seu amic Pere Caselles des del front de Guadalajara -on va morir l'any 1938-, del seu pare i de Josep Irla, així com també diversos escrits propis, com un diari de classe que portava mentre va exercir de mestre entre 1935 i 1936 o textos sobre política que va firmar amb el pseudònim Josep Maria Alegre entre 1945 i 1946. A més, el fons també conté documentació de tipus administratiu, com salconduits i visats de les autoritats franceses, i material imprès menor. Finalment cal esmentar que hi ha també un total de 62 fotografies, que són retrats propis o de familiars i amics seus.

També cal destacar que la donació inclou un rellotge de butxaca, de marca Longines Extra, que pertanyia a Carles Rahola i que el va acompanyar fins al dia del seu afusellament. Aquest rellotge el va guardar Ferran Rahola fins a la seva mort i ara el seu fill l'ha donat a l'Ajuntament de Girona.

"El conveni de donació que hem signat avui és un acte de generositat extrema de la vostra família envers la nostra ciutat. El fons ens ajudarà a complementar l'arxiu sobre Carles Rahola i la seva família i ens permetrà poder aprofundir més en el coneixement de la ciutat. Amb actes com el d'avui estem contribuint a la pervivència dels valors republicans que van inspirar homes com Rahola o com Fabra i això ens fa enormement feliços", ha manifestat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L'alcaldessa ha aprofitat l'acte d'avui per assenyalar que, coincidint amb el 90è aniversari de l'afusellament de Carles Rahola el 2019, es farà un llibre commemoratiu de la seva figura des de l'Ajuntament.

El fill de Ferran Rahola Auguet, Peiu Rahola Fabra, ha destacat que se sent "satisfet i content perquè el meu pare pugui tornar a la seva ciutat natal d'aquesta manera".

Breu biografia de Ferran Rahola Auguet

Ferran Rahola i Auguet (Girona, 1914 - Reims, 1994) era fill de Carles Rahola i Llorens i de Rosa Auguet i Farró. L'any 1932 inicià els estudis de magisteri a l'Escola Normal de Girona i el 1935 va començar el seu primer període de pràctiques a l'Escola de Campdevànol. El juliol de 1936 va ser nomenat mestre titular de l'Escola de Santa Eugènia de Ter, on va treballar fins que va ser mobilitzat l'any 1937.

Ja a les acaballes de la Guerra Civil, el febrer de 1939, va creuar la frontera francesa i va ser allotjat, com tants altres exiliats, al camp d'Argelers i, més tard, a Bram. Finalment es va instal·lar a Montpeller. L'any 1942 es va casar amb Dolors Fabra, filla de Pompeu Fabra, del qual fou un actiu col·laborador. El 1954 es va traslladar a Reims, juntament amb la seva família, on va viure fins a la seva mort, l'any 1994. La guerra i l'exili el van fer abandonar la professió de mestre, però mai va deixar de dibuixar i retratar a familiars, amics i coneguts.




Link:
https://www.gironanoticies.com/noticia/65427_lajuntamentdegironarepelfon-deferranraholaauguet-1.htm