|
La coral oferirà un concert aquest dissabte al castell de Calonge, dins de les activitats de l'Any Viladesau que organitza l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni
La Coral Mestre Sirés de Palafrugell oferirà aquest dissabte 21 d'abril un concert en homenatge al músic i compositor calongí Ricard Viladesau Caner (1918 – 2005). El repertori per commemorar la figura de Viladesau, qui fou batejat per Pau Casals com "El príncep de la tenora", inclourà havaneres – com Rosa dels Vents, Gavina Bonica o Ulls Verds - i sardanes – com l'Atrevit o Girona M'enamora-. L'entrada per aquest concert és gratuïta, però cal recollir-la prèviament a l'Oficina de Cultura de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, ja que les places són limitades. El concert, que tindrà lloc a les 19 h al castell de Calonge, s'emmarca dins de les activitats de l'Any Viladesau, que organitza l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni amb la col·laboració de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya.
L'Any Viladesau programa durant aquest 2018 i fins al febrer del 2019, coincidint amb el centenari de naixement de Ricard Viladesau, un conjunt d'activitats per commemorar i difondre la figura i l'obra d'un dels personatges més importants del sardanisme modern. L'Any Viladesau presenta més d'una vintena d'activitats culturals que giren al voltant del que fou un virtuós de la tenora i compositor destacat amb una producció sardanista que inclou més de 200 peces, algunes tan populars i destacades com Girona m'enamora, Esperit Calongí o Sa Roncadora.
L'Any Viladesau ofereix una programació que inclou concerts i ballades de sardanes que tindran com a eix central les peces del compositor calongí, així com també taules rodones i una exposició per aprofundir en la figura de Viladesau. Però Viladesau no va centrar-se únicament en el món de la sardana, de manera que dins de la programació també s'han inclòs activitats musicals per donar a conèixer la música de ball, boleros i havaneres del músic i compositor calongí.
La Coral Mestre Sirés
Va ser fundada l'any 1979 pel seu actual director Félix Pérez Diz. Porta el nom del músic begurenc Frederic Sirés, qui va dedicar molts anys a ensenyar música desinteressadament al jovent de Palafrugell. Ha actuat arreu de les comarques gironines i a la resta del principat de Catalunya, a Galícia, Astúries (Avilés), La Rioja (Alfaro), Aragó (Ejea de los Caballeros), Euskadi (Deva), diverses poblacions de la Catalunya Nord (Prades de Conflent, Perpinyà...), França (Paris i Marsella), Holanda (Bussum i Utrecht) i Itàlia (Sprasiano- Véneto), entre d'altres.
És membre de la Federació Catalana d'Entitats Corals i de l'Agrupació Coral de les Comarques Gironines; participa activament en totes les "rodes corals", així com en les Campanyes de Dinamització Cultural de la Diputació de Girona. Canta cançons populars i tradicionals catalanes, gallegues, basques, castellanes, nadales, composicions litúrgiques, espirituals negres, música de pel·lícules i algun clàssic...
L'any 2005 va editar el disc compacte "Coral Mestre Sirés canta a Ricard Viladesau".
Ricard Viladesau Caner (1918 – 2005)
Va néixer a Calonge el 18 de gener de l'any 1908. Fou una de les figures més importants del sardanisme modern, combinant unes aptituds excel·lents per a la interpretació de la tenora, una dilatada estada a la primeríssima La Principal de la Bisbal i una fecunda producció com a compositor. Considerat l'instrumentista més important de la història de la sardana, fou qualificat per Pau Casals com el "Princep de la tenora". La producció sardanista de Viladesau amb més de 200 sardanes és prou coneguda i interpretada, amb composicions populars com Girona m'enamora, Esperit Calongí, El tutut de l'avi, Pic, repic i repicó, Oca amb naps, Sal i pebre, Calongina o Sal i pebre, entre d'altres, però també cal esmentar música de ball, boleros i havaneres molt populars com Enamorado del mar, El mar y tú, Gavina bonica o Ullets verds. A més va compondre cant coral i música de cobla com Danses Catalanes o el pasdoble Fragància.
L'any 1991 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, així com també fou reconegut amb la medalla al mèrit sardanista, i fou nomenat Fill Predilecte de Calonge.
