|
Les restes es van trobar fa uns mesos al carrer de Bonastruc de Porta i les investigacions han demostrat que pertanyen a un exemplar d'un sireni marí (Dugongidae) del gènere Prototherium ausetanum que va viure a la Terra fa uns 40 milions d'anys
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; els geòlegs gironins i directors de la intervenció paleontològica, Roger Mata i Jordi Ferrer, i el responsable de la investigació des del Museu d'Història Natural de Berlín, el geòleg Oliver Hampe, han presentat aquest matí els primers resultats de la investigació feta a les restes fòssils trobades fa uns mesos en dues lloses de la vorera de davant del número 4 del carrer de Bonastruc de Porta.
L'anàlisi ha demostrat que es tracta d'un exemplar de sireni marí (Dugongidae), conegut també com a vaca marina, del gènere Prototherium ausetanum, que va viure a la Terra fa uns 40 milions d'anys. Aquesta troballa és excepcional, ja que és el primer fòssil de crani de mamífer vertebrat descobert a tot el món en un ambient urbà. És habitual que en lloses de carrers i edificis s'hi trobin fòssils d'espècies no vertebrades, com nummulits o coralls, però no de vertebrats i, menys, de mamífers.
Les primeres dades que s'han donat a conèixer de la investigació assenyalen també que les lloses de pedra calcària analitzades són de l'edat de l'Eocè mig, en concret del Bartonià (fa uns 40 milions d'anys), fet que converteix el fòssil de sireni de Girona en un dels representants més antics del seu grup a Europa.
A més, també s'han pogut obtenir resultats sobre l'edat individual i la identificació taxonòmica de la troballa. En aquest sentit, es confirma amb la màxima probabilitat es tracta d'un sol exemplar, que seria un subadult o un adult jove, tal com indica la posició relativa i el grau de desgast del tercer molar superior.
Arran de la descoberta feta durant la primavera del 2016 al carrer de Bonastruc de Porta, es va crear un grup de treball per investigar les restes fòssils format per Roger Mata i Jordi Ferrer i pels geòlegs i especialistes de referència en paleontologia de mamífers marins, Oliver Hampe i Manja Boss, del Museu d'Història Natural de Berlín.
En el seu moment, es van extreure les dues lloses, de 3 cm de gruix cadascuna, que contenien restes fòssils del sireni, provinents del crani i la mandíbula de l'animal. Les peces es van escanejar a la Clínica Girona.
Gràcies als resultats de l'escaneig, juntament amb dades macroscòpiques, s'ha pogut treballar amb un estudi que veurà la llum de forma completa en els propers mesos en una revista internacional. El postprocessament continu de les dades de l'escaneig i la posterior reconstrucció en 3D dels ossos preservats milloraran el potencial de la seva interpretació morfològica i taxonòmica i proporcionaran noves idees sobre la història evolutiva i la diversitat dels sirens d'Eocè. Ara s'ha d'acabar de determinar, entre altres aspectes, l'espècie i el gènere als quals pertany l'exemplar de sireni.
"Es tracta d'una troballa excepcional i en volem fer una difusió que n'estigui a l'alçada", ha remarcat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha assenyalat que s'estan estudiant diferents fórmules per fer-ne difusió i divulgació de forma adequada. El destí final de la peça es decidirà conjuntament entre l'Ajuntament de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, la llosa es troba a les oficines dels investigadors, tal com es va detallar en l'informe de la intervenció arqueològica adreçat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
