|
“Catalunya i la seva gent mereixen uns polítics dignes i decents que no els divideixin ni els enfrontin”, explica el candidat popular a la província gironina
L'advocat Sergio Santamaría, cap de llista del Partit Popular al Congrés dels Diputats per Girona, afronta els darrers dies de campanya abans de les eleccions generals d'aquest diumenge 28 d'abril. Ho fa convençut d'obtenir representació a la demarcació malgrat que les enquestes no els són del tot favorables. Explica, d'altra banda, que la prioritat és recuperar la “convivència” entre catalans, però també parla d'accions concretes per reivindicar vells anhels dels gironins: “Si Casado és president i tenim una legislatura normal, és a dir, de 4 anys, em comprometo a culminar els treballs de la N-II”.
La campanya electoral de les generals arriba a les seves últimes cuejades. Com valora aquests dies viscuts?
Sergio Santamaría. La valoració és molt positiva. Si alguna cosa ha de caracteritzar una campanya electoral, tot i que pot semblar simplista, és fer quilòmetres. Aquests dies hem fet al voltant de 4.000 quilòmetres arreu de la demarcació, això significa que hem fet molt i molt de treball a totes les vuit comarques del territori.
Quina sensació s'ha emportat després de visitar tot el territori?
S.S. Tinc la percepció que les campanyes electorals poden fer molta feina. Per descomptat no em crec les enquestes, ni tan sols la de GAD3, que a Girona no ens dona cap diputat. Tinc dubtes que aquesta enquesta pugui encertar, i estic convençut que podem sorprendre i donar la campanada. Per què dic això? Perquè estic notant que la gent té una altra percepció del Partit Popular i que el constitucionalisme, a Girona, ens té com a partit de referència. Un fet simptomàtic d'això és que en l'únic debat que s'ha fet a la província de Girona -es va celebrar ahir a Ràdio Vilafant- el candidat de Ciutadans, sense cap justificació, no hi va ser. És a dir, un partit que vol ser referent del constitucionalisme a Girona no va acudir a un debat electoral, l'únic de la demarcació, i això per mi significa que d'alguna manera ha tirat la tovallola. I jo, això, ho rebo de bon grat, perquè em fa entendre que el votant de Ciutadans, que potser també està desencantat amb la trajectòria del seu partit al Parlament, pot interpretar aquesta absència com un toc d'atenció. En un debat d'aquest nivell, amb gairebé tots els caps de llista dels partits polítics a Girona, i tenint en compte el moment crucial que representa el 28 d'abril, l'absència de Ciutadans la interpreto com una opció perquè tornin al Partit Popular aquells votants que van votar a Ciutadans el 21 de desembre de 2017.
Fets com el que comenta o la controvèrsia que aixeca Vox pot ser una eina a favor del Partit Popular en aquests comicis?
S.S. De fet, d'això va el lema de la nostra campanya: valor segur. No és un simple lema de màrqueting polític, sinó que obeeix a la veritat: nosaltres som el valor segur. I per això entenc que probablement la situació d'un partit com Vox, que recull un cert desencant o enuig justificat, pot trobar empara en el Partit Popular. És a dir, el Partit Popular pot ser el partit que aglutini per un costat els decebuts amb Ciutadans, que crec que són molts, i per l'altre el vot de Vox, que a Girona probablement no té el suport que sí que pot tenir a altres províncies espanyoles. Els votants de Vox a Girona que pensen que el seu vot pot servir d'alguna cosa a la demarcació han de recapacitar i reflexionar: això no serà així, i abans d'exercir el seu dret a vot cal que mirin quina papereta volen introduir a l'urna i pensin que, precisament, el millor que pot passar aquest diumenge a Espanya, i especialment a Girona, és votar el Partit Popular.
Durant aquests 4.000 quilòmetres que ha fet de campanya arreu de la província ha notat fractura social?
S.S. Sense cap mena de dubte. Causem certa sorpresa quan fem campanya a peu de carrer, i et puc explicar anècdotes. Per exemple, a Sant Feliu de Guíxols, durant el mercat del cap de setmana passat, una senyora ens criticava, d'una manera equivocada i fins i tot irracional, que no demanéssim el vot allà. A la gent, en aquests casos, li demano reflexió: on demanarem el vot si no és a llocs com a un mercat? Estic segur que en aquesta senyora no li importava que demanéssim el vot al mercat, això era l'excusa, el que li molestava era que qui demanava el vot fos el Partit Popular. I això no pot ser.
Aquesta situació de rebuig i insults se segueix succeint, és latent, i és un context profundament antidemocràtic. Molta gent al carrer ens segueix veient com a “anticatalans”, i això és inconcebible: jo soc tan català com Junqueras o Torra i no tinc cap tara a l'ADN perquè digui que també soc espanyol. Fa més de 30 anys que visc a Girona i m'he guanyat, amb el meu treball d'advocat, cotitzant i pagant impostos, el dret de ser ciutadà de primera com tots aquests altres que consideren que Catalunya només són ells. I seguiré lluitant democràticament, amb respecte, humilitat i educació per continuar dient, ben alt, que soc català com qualsevol altre. I ho soc, també, encara que utilitzi una altra llengua que a Catalunya hauria de tenir el mateix reconeixement que el català, perquè el castellà, aquí, també és llengua pròpia. Per això defenso que la llengua castellana hauria de ser una llengua vehicular a l'escola catalana, seria beneficiós per als joves. Aquest és el gran problema de Catalunya.
L'educació és el gran problema?
S.S. L'educació en mans dels independentistes. Només ha provocat rebuig i distància. Ahir, per exemple, a la carpa de Sant Jordi que teníem a la plaça de Catalunya dos nois joves es van acostar, van agafar un díptic i van assenyalar Pablo Casado dient que era un fatxa. I segur que no saben ni tan sols què significa ser un fatxa o un nazi, ho banalitzen. És a dir, no ho diuen perquè ho pensen realment, ho diuen perquè així se'ls hi ha inculcat. I això és un drama.
En una entrevista recent comentava que els líders independentistes han robat la democràcia. Què faria un hipotètic Govern de Casado per recuperar-la?
S.S. Cal tornar l'autonomia a Catalunya, perquè era un principi concebut precisament per aproximar l'Administració al ciutadà i, per tant, per fer-la més eficaç i útil. Això els líders separatistes s'ho han carregat i, si del que es tracta és de restaurar la democràcia, en primer lloc cal que siguem iguals en drets i llibertats. No pot ser que a Catalunya, en alguns aspectes, hi hagi uns ciutadans de segona. No hi ha dret, per exemple, que l'accés a la funció pública estigui condicionat al requisit del català. Per què no es considera, com així passa a altres comunitats, que el català sigui un mèrit i no un requisit?
Però no és només aquest cas. Per què l'alta inspecció educativa evita l'adoctrinament a l'escola pública catalana? Per què els llibres de text a Catalunya falsegen la història d'Espanya? Si el Departament d'Educació de la Generalitat no aconsegueix que els professors i docents no apliquin el principi de neutralitat i de llibertat ideològica a l'escola aquestes competències han de ser suspeses.
Per què els Mossos d'Esquadra no compleixen amb els mandats com a policia judicial dels jutges i tribunals de Catalunya? Per què la Generalitat de Catalunya no administra convenientment els recursos públics i es dedica a temes com el Diplocat, una màquina d'escopir mentides i insults contra Espanya? Cal aplicar la llei d'estabilitat pressupostària i, sobretot, intervenir financerament aquesta administració dels recursos públics, que són de tots els catalans, perquè això no es produeixi.
Tancaria TV3?
S.S. Ja no dic que TV3 manipuli o emeti informació clarament parcial, sinó que directament ja vexa i insulta a molts ciutadans que no són independentistes. Si no compleix amb aquest criteri de neutralitat, objectivitat i de respecte propi d'una televisió pública, per què no es pot intervenir? O TV3 és de tots o no és de ningú. Si segueix en aquesta línia caldrà intervenir-la, i si s'ha de tancar, s'haurà de fer.
Tots aquests exemples que poso de manifest destaquen que a Catalunya la democràcia està seriosament afectada. Per això dic que ens han robat la democràcia, perquè l'afectació ve directament des de l'administració de la Generalitat que està exercint aquestes competències d'una manera irregular, per dir-ho d'una manera suau. I quan algú administra malament aquestes competències el més sensat és que se'ls retirin.
El Partit Popular té un catàleg d'actuacions ambicioses per fer tornar la democràcia a Catalunya. Tenim la determinació clara i ferma de posar-ho en pràctica si arribem a presidir el Govern d'Espanya. Són moltes actuacions, moltíssimes, però les aplicarem si som escollits.
Durant aquesta campanya ha remarcat que el seu principal objectiu al Congrés seria el de recuperar la convivència. Com ho pensa fer?
S.S. Hi ha molta feina per fer i cal portar-la a terme sense dilació. Crec que Catalunya i la seva gent mereix uns polítics dignes i decents que no els divideixin ni els enfrontin. Tot el procés independentista que de forma totalment irresponsable abandera Artur Mas des de 2012 ens ha portat fins aquí. Si això ha passat a Catalunya ha passat precisament per la irresponsabilitat dels seus líders, uns líders que no han deixat mai de governar i que ho han fet, moltes vegades, amb finalitats corruptives. Estic convençut que tot el que ha passat darrerament a Catalunya ha estat també fruit per tapar la corrupció massiva i sistèmica que s'ha produït a les institucions catalanes per part dels qui mai han deixat el poder.
Dit això, el meu objectiu és recuperar efectivament la convivència. La gent cal que es tregui la bena dels ulls, i estic convençut que el pròxim 28 d'abril veurem un canvi, una desafecció cap a aquest independentisme fictici i fraudulent. Apel·lo que, a partir d'aquest diumenge, quan d'alguna manera es pugui fer valdre que el que realment necessita Catalunya és recuperar aquest camí democràtic que mai s'havia d'haver perdut, podrem obrir camins per al diàleg i la convivència. I el Partit Popular vol ser-hi per ajudar a reconstruir aquesta fractura social que només es pot resoldre amb una llei de concòrdia. Recuperar la democràcia a Catalunya és recuperar la concòrdia, i això primer de tot s'ha de fer palès entre catalans, i jo estic disposat a lluitar-hi fins a les últimes conseqüències.
Amb Casado de president, es compromet a lluitar per acabar les obres de la N-II a Girona durant el transcurs de la pròxima legislatura?
S.S. Si tenim una legislatura normal, és a dir, de 4 anys, em comprometo a culminar els treballs de la N-II. Actualment les tasques en el seu tram sud estan executades, tot i que són necessaris treballs puntuals per millorar la seguretat de la via. El que cal desencallar ara és el tram d'Orriols a la Jonquera, hi ha sis actuacions concretes que cal fer: 2 rotondes i 4 desdoblaments. I això és el que hem de fer durant la pròxima legislatura, uns treballs que tenen moltes més garanties d'aconsegur-se amb un govern del Partit Popular. Els socialistes, amb Zapatero al capdavant, van deixar els treballs de la N-II absolutament paralitzats.
El Partit Popular quan ha governat sempre ha destinat recursos a Girona. No es pot dir el mateix del PSOE, que precisament, en els pressupostos que afortunadament no va poder tirar endavant, contemplava una reducció de la inversió a Girona del 30%. Això també s'ha de recordar.
Acabem. Com està veient a Pablo Casado?
S.S. Estic molt content, sobretot li veig un elevadíssim sentit d'estat. Casado ha demostrat una talla de lideratge, coneixement i de com dirigir un estat molt per sobre de la resta de candidats. En els dos debats ha actuat amb absoluta serenitat, amb criteri i presentant un programa que està compost per 500 mesures, un programa que ha anat desgranant cada dia durant la campanya.
