|
El candidat del PSC a l'alcaldia de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró explica que la primera prioritat és donar resposta a la demanda d'habitatge públic
Maurici Jiménez repetirà com a alcaldable del PSC a Castell-Platja d'Aro a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. Qui ha estat primer tinent d'alcalde i regidor en Promoció Econòmica de l'últim mandat, encapçalat per Joan Giraut (JxCat), basa el seu programa en tres paraules clau: les persones, la dinamització econòmica i els serveis públics. “Quan parlem d'acció de govern, tenim uns eixos molt clars: habitatge, ocupació, millorar la qualitat de vida dels veïns, dinamització econòmica, serveis generals i infraestructures, esports i medi ambient, mobilitat i participació”, detalla.
Quines sensacions té de cara a aquestes eleccions?
Maurici Jiménez. Arribem a les eleccions amb la satisfacció que en els darrers quatre anys al govern hem fet molta feina que els mateixos veïns de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró poden valorar. Quan s'arriba a les urnes amb la satisfacció per la feina feta sempre és un valor positiu. Fa quatre anys, quan em vaig presentar per primera vegada, era un veí de Castell d'Aro però no tenia una projecció pública i, per tant, era una persona relativament poc coneguda, però considero que durant aquests últims quatre anys he pogut ensenyar la meva manera de gestionar i fer política i crec que això també pot ajudar.
Què ha buscat a l'hora de confeccionar la seva llista electoral?
M. J. Hem intentat treballar sobretot amb el teixit associatiu i amb els veïns del poble. Això significa que hem buscat gent implicada que està col·laborant amb el pessebre vivent, amb el carnaval, amb el futbol, amb associacions de pares, amb les festes de barri o amb altres entitats i grups. El nostre perfil són persones, algunes de les quals dedicades professionalment al món de la gestió, que fora del seu dia a dia són veïns compromesos amb el poble o amb alguns dels seus nuclis; persones que tenen ganes de treballar pel poble i que han decidit fer el pas cap a aquest projecte polític.
Fa quatre anys el PSC va obtenir quatre regidors. Si hagués de fer una travessa electoral, quin és l'objectiu de cara a aquest 26-M?
M. J. Fer una travessa sempre és complicat, perquè al cap i a la fi no només jugues amb allò que tu creus que pot sumar sinó també amb un plenari on si algú suma és perquè algú altre resta. Sí que és veritat que el 2015 ens vam quedar aproximadament a uns 60 o 70 vots del cinquè regidor, i penso que avui dia hem d'estar en capacitat per anar a lluitar aquest cinquè regidor. En aquest sentit, hem de treballar per experimentar no només un creixement relatiu de vots sinó anar a més i pensar com treballar per al municipi.
Quina valoració fa del darrer mandat?
M. J. Nosaltres vam publicar en el primer trimestre de l'any un balanç propi de la tasca feta en aquests quatre anys de govern. Hem assolit un 73% dels compromisos que vam assumir l'any 2015, i això suposa una nota de 7,3 que ens fa estar satisfets. D'altra banda, però, també ens hem de poder dir que si un 73% és feina feta, el 27% és feina no feta. Per tant, això significa que hi ha una sèrie d'accions que han quedat per fer, que no vol dir que estiguem al zero, sinó que simplement no s'han pogut desenvolupar de forma plena: parlo, per exemple, de la creació d'habitatge social o d'ús públic.
Què podria aportar un govern municipal encapçalat pel PSC que esdevingués un tret diferencial en relació a les altres formacions?
M. J. El 2015 vam prendre la decisió de pactar amb Convergència i Unió, un fet que va provocar comentaris i expectació tenint en compte que històricament havíem mantingut una rivalitat alta al municipi. També va generar una certa mirada no entesa el fet que, quan vam firmar el pacte, vaig dir que coincidíem en el 80% de la visió programàtica. Tenint en compte això, si nosaltres hem fet alguna cosa diferent durant aquests quatre anys, alguna cosa que en tenim una gran part del mèrit, és la forma. És a dir, la mirada d'intentar fer molt de carrer i d'escoltar molt a la gent o el fet de crear estructures perquè la gent pugui participar de forma directa a les decisions que es prenen a l'ajuntament: hem activat els pressupostos participatius, el consell local de desenvolupament econòmic o la nova ordenança del Passeig Marítim de forma participada, per exemple. La nostra peculiaritat és la forma, considerem que la proximitat en un poble ens la podem permetre i la capacitat que tenim i les ganes que tenim com a ciutadans del municipi és de seguir actuant d'aquesta manera. Més enllà d'això som un partit d'esquerres i socialista i, per tant, les nostres prioritats es fan en quatre àmbits que són molt concrets: tres influeixen directament sobre la vida dels veïns i un altre també sobre el teixit empresarial.
Descrigui'm el seu programa.
M. J. En l'àmbit d'accions portem vuit blocs diferents, que fan referència a aspectes tan importants com l'habitatge, l'ocupació, la dinamització econòmica o la qualitat de vida dels veïns, per citar-ne alguns exemples. Són pilars d'acció concreta, alguns dels quals amb obres, d'altres amb serveis i alguns basats en la consolidació de projectes ja iniciats. La nostra manera de governar és transversal, és a dir, quan parlem de polítiques de joves cal definir-ho amb la joventut o quan ens referim a l'educació hem de procurar tenir contacte amb les AMPA, però en canvi, quan parlem d'acció de govern, tenim uns eixos molt clars: habitatge, ocupació, millorar la qualitat de vida dels veïns, dinamització econòmica, serveis generals i infraestructures, esports i medi ambient, mobilitat i participació.
Quins són els deures pendents més prioritaris?
M. J. Tenim quatre prioritats: la primera és donar resposta a un habitatge públic per fomentar l'emancipació juvenil i permetre que la gent que neixi aquí pugui crear-hi el seu projecte de vida, cosa que ara és molt complicat; la segona és la formació i ocupació, tot i que ens trobem en uns moments dolços, ja que hi ha al voltant d'un 8% d'atur, una dada relativament baixa en els últims anys, no ens podem donar per satisfets i volem professionalitzar els espais de treball del municipi, és a dir, cal formar i ajudar a ocupar, aspectes que hem de seguir fent amb cicles formatius, plans d'ocupació o espais de formació; la tercera prioritat és la dinamització econòmica, en els darrers dos anys hem tancat el pla de comerç, que ens compromet a tots a fer una sèrie d'accions d'urgència que en els pròxims dos anys s'han de tirar endavant: reforçar el canvi de les galeries comercials, la rehabilitació de carrers i de la seva peatonalització i, per tant, convertir la cara del darrere del comerç de Platja d'Aro, que semblava que eren les galeries, en la gran porta d'entrada; i finalment, el quart eix bàsic seria el de serveis generals i infraestructures, un eix que dona resposta a dos àmbits diferents: no només als veïns que exigeixen, com no pot ser d'altra manera, que mantinguem les estructures de sanejament, asfalt o voreres, sinó també als visitants o turistes perquè es puguin trobar amb uns serveis generals i un espai urbà ben cuidat.
Quina és la vostra aposta turística?
M. J. El municipi ha demostrat que té la capacitat de fer moltes coses i d'acollir a tota mena de turista o visitant: des del familiar fins a parelles de gent gran o joves que volen sortir a la nit. No obstant això, pensem que ha arribat l'hora de definir quin és el nostre visitant per excel·lència i, d'alguna manera, posicionar-nos en el mercat nacional i internacional com un poble turístic especialitzat en algun tipus de visitant concret. Això, ara, no ho tenim, i l'Ajuntament no ho pot fer sol. Nosaltres posem sobre la taula la redacció d'un pla estratègic de turisme que s'ha de fer amb els privats que permeti, quan un hotel ve a l'Ajuntament a preguntar com ha de vendre el municipi, poder-li donar una resposta clara. El que defensem des del primer dia és, d'una banda, una estratègia conjunta amb una redacció clara que posi uns objectius comuns, i de l'altra, una professionalitat en el sector, és a dir, buscar fórmules per gestionar de forma professional un espai turístic a través del màrqueting i la publicitat.
El municipi està format per tres entitats de població -Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró-. La unió entre nuclis s'ha de potenciar?
M. J. En l'eix on parlem de Mobilitat i Seguretat ens referim precisament que cal tirar endavant un nou pla de mobilitat urbana que ens ajudi a interconnectar millor aquests nuclis. Sobretot perquè són nuclis complementaris, ja que ens referim a un Castell d'Aro molt ric patrimonialment, a un Platja d'Aro comercial i marítim o a un s'Agaró molt potent des del punt de vista de paisatge. Hem d'intentar promoure que la unió entre aquests tres àmbits estigui bé: posar voreres que connectin Castell d'Aro amb Platja d'Aro, refer tota la xarxa cicloturista entre aquests municipis per tenir una bona connexió i tota una sèrie d'accions que ens ajudin a unir-ho més.
Si és elegit alcalde, com li agradaria que fos el municipi d'aquí a quatre anys?
M. J. M'agradaria trobar un municipi cohesionat, interconnectat i en el qual un ciutadà que visqui a qualsevol dels tres nuclis pugui tenir els mateixos serveis en qualitat i excel·lència, així com un indret en el qual es pugui rebre un turista de nivell, que és el que toca. Tot això significa que caldrà rehabilitar alguns equipaments, posar-los al dia, i també crear-ne de nous: la nova Llar d'Infants de Platja d'Aro o la construcció de la nova terrassa, per exemple. Alhora, també tenim projectes tan importants com ara la connexió pel Passeig Marítim amb la desembocadura del Ridaura i Port d'Aro, la qual cosa connectaria una zona al voltant del Ridaura que ha estat desconnectada durant molt de temps i donaria un servei als veïns i, també, als turistes i visitants.
