Hi ha jocs de taula des de fa milers d’anys. La humanitat ha volgut reproduir en un simple tauler o jugant a terra coses del nostre entorn o de la nostra imaginació. Amb el decurs dels segles, i especialment des de mitjan del XIX, els jocs s’han sofisticat i han acabat formant un univers paral·lel on tot té cabuda: les guerres, l’amor, les aventures, els esports, la literatura… Certament, podem trobar jocs de tot tipus, per a tota classe de persones, sobre qualsevol tema real o fictici. Pel que fa als esports, tots els podem trobar reproduïts en una capsa, amb un tauler, unes cartes, unes fitxes o uns daus. El ciclisme és un dels esports més representats, potser perquè és més fàcil identificar-se amb (i simular l’actuació de) un sol corredor, que no amb tot un equip de bàsquet, posem per cas. En segon lloc, el ciclisme és un esport que s’entén a la primera, no com, per exemple, el futbol americà o el croquet. A més, també hi deu ajudar el caràcter tantes vegades èpic de les gestes ciclistes. Els jocs –alguns tipus de jocs, si més no– porten associats els col·leccionistes. És el cas dels trencaclosques, dels jocs de simulació bèl·lica, dels monopolys de diferents ciutats… i dels jocs de ciclisme. Afortunadament, l’Anki Toner, amb qui compartim el comissariat de l’exposició, és un bon col·leccionista de jocs de ciclisme. Bo, perquè ho té gairebé tot (encara que ell digui que té «només força coses»), perquè és un investigador incansable i perquè no ha limitat les seves recerques als jocs de capsa (que és el que toca fer si hom és prudent), sinó que ha aconseguit reunir tota classe de memorabilia al voltant dels jocs de ciclisme. Això sí, Anki Toner ha estat prou prudent per limitar la seva tasca als jocs de ciclisme i no voler abastar tot el ciclisme, tasca pràcticament inacabable i que amb certesa li hauria impedit arribar al detall, l’elegància i la poesia que traspua la seva col·lecció. Aquí en teniu una bona representació. Gaudiu-ne.
Font: Redacció
Autor: Redacció