Júlia Taurinyà (presidenta de la delegació del Consell per la República a Catalunya Nord): “tard o d’hora s’assolirà la independència”

La delegació del Consell per la República a Catalunya Nord ja és una realitat. Tot i que fa menys d’una setmana de la seva presentació oficial, la presidenta de la delegació nord-catalana, Júlia Taurinyà es va reunir el passat 14 de novembre amb Carles Puigdemont per escenificar una col·laboració que promet ser molt intensa i determinant. Aprofitant que “Catalunya Nord està de moda”, hem pogut entrevistar a Taurinyà per tal de conèixer els objectius de l’aliança. A més, la conversa amb la periodista i presidenta de la delegació del Consell per la República a Catalunya Nord també ens ha servit per entendre com ha aflorat “un moviment de solidaritat potent i transversal amb el poble català” que els ha sorprès a ells mateixos. 

Quines seran les tasques de la delegació del Consell per la República a Catalunya Nord?

Nosaltres som una ambaixada del govern a l’exili. És a dir, la nostra missió serà la internacionalització de tot el que passa a Catalunya, i al mateix temps, teixirem complicitats amb polítics i personalitats del món econòmic, social i cultural. 

Com es viu el ‘procés’ a Catalunya Nord?

Doncs es viu amb molta intensitat, i és una cosa prou inesperada fa dos anys enrere. Molts càrrecs electes s’han pronunciat a favor dels presos i dels exiliats. De fet, batlles de Catalunya Nord han firmat un manifest de solidaritat amb Catalunya, i el Consell Departamental es va pronunciar a favor de la democràcia i de la defensa dels drets fonamentals. La veritat és que ens ha sorprès, sobretot a les persones que fa temps que creiem amb la causa. És un moviment de solidaritat molt potent i transversal, de la dreta més dura a l’esquerra més radical. 

Heu sigut els grans oblidats?

La gent sembla que ens descobreixi ara però ja fa molt temps que fem coses. Últimament hi ha una sensació de descoberta, sobretot perquè hem sabut transmetre un sentiment de solidaritat unànime. La identitat catalana a Catalunya Nord és molt forta, i quan ens ataquen, com és el cas, la gent encara reacciona amb més fermesa i convenciment. I sí, som els grans oblidats, en part perquè ens trobem dins d’un altre Estat. Per sort, les coses han canviat i ara estem de moda. 

A França es segueix amb interès el que passa a Catalunya?

Hi ha molta indiferència, desconeixement i poc interès perquè ells veuen el moviment com un nacionalisme tancat. Precisament ells, que juntament amb els espanyols, són els més nacionalistes de tots. En definitiva, veuen Catalunya com un caprici. I aquí és on entra la nostra feina: canviar aquesta mentalitat i explicar que és una nova manera de fer política. I ho estem veient a altres punts del món, moviments que van de baix a dalt. 

Pel que fa a la premsa francesa, només es presta atenció quan hi ha elements de violència o d’aldarulls. Quan es parlava de la revolució del somriure es mostraven distants. Ara almenys s’ha parlat del problema però encara queda molta feina per fer. 

Com creu que acabaran les negociacions entre el PSOE i ERC per formar nou govern?

Personalment m’interessa poc el que passi amb el Govern de Madrid. Primer perquè hi tinc poques esperances i segon, perquè és parlar de política d’un altre Estat. El que m’importa és que tard o d’hora s’assolirà la independència. No hi ha marxa enrere perquè totes les persones que s’han fet independentistes no ho deixaran de ser. 

Autor: Redacció