L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà aquest proper diumenge als veïns i veïnes de la ciutat i la comarca que van haver de marxar a l'exili republicà l'any 1939. Serà el primer acte d'aquestes característiques que es fa a Catalunya, amb un reconeixement individualitzat a les persones exiliades. L'acte serà presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra.
Des que va iniciar els preparatius per aquest acte, l'Ajuntament ha aconseguit contactar amb 164 persones exiliades, la majoria a través de les seves famílies. La regidora de Benestar Social, Ester Busquets, ha explicat que "per una qüestió d'edat, és molt difícil poder contactar amb les persones que van viure l'exili republicà, però hem localitzat a dues dones de Banyoles que el van viure i que seran presents el proper diumenge a Banyoles per participar en aquest homenatge i deixar-nos el seu testimoni". En aquest sentit, l'historiador Jordi Galofré, que juntament amb Miquel Rustullet ha impulsat la recerca, ha explicat que "l'exili va comportar una gran dispersió i moltes de les persones que vindran ho faran des de diferents punts de la geografia francesa, però també de Lleida, Tarragona o Mallorca".
Es preveu que participin a l'homenatge unes 500 persones que ja han confirmat la seva assistència a l'acte que se celebrarà a les 12 del migdia al pavelló de la Draga i que serà presidit pel President de la Generalitat, Quim Torra, que lliurarà als familiars un diploma d'honor i memòria cada persona exiliada per recordar i honorar la seva memòria, acompanyat de l'Alcalde, Miquel Noguer, i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Francesc Castañer. Ester Busquets ha destacat que "serà la primera vegada que a tot Catalunya es fa un homenatge d'aquestes característiques als exiliats amb un reconeixement individualitzat per a cadascun d'ells". L'acte comptarà amb la col·laboració del Quartet Ateneu de l'Escola Municipal de Música de Banyoles i del Batxillerat Artístic de l'INS Josep Brugulat, així com de l'actor Miquel Torrent que llegirà textos de l'escriptor banyolí Pere Verdaguer, que va fugir a l'exili amb deu anys.
La regidora de Benestar Social, Ester Busquets, ha recordat que el projecte s'emmarca en el projecte de memòria històrica que es porta a terme des de l'àrea i que inclou diferents àmbits. L'any passat el consistori va organitzar un acte d'homenatge als represaliats pel Franquisme que va comptar amb més d'un centenar de persones homenatjades. Segons ha explicat la regidora, l'acte de diumenge "permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica als centres de secundària que centrarem en els viatges forçats, no només de l'exili del 1939, sinó també de moltes persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva".
80 anys de l'exili
Aquest any es commemora el 80è aniversari de l'exili republicà de 1939, quan milers i milers de persones van refugiar-se a França fugint de la repressió i van ser internades per les autoritats franceses en camps de concentració improvisats i sense condicions, principalment al d'Argelers sur Mer. Entre aquests milers de persones, n'hi va haver uns 300 que eren veïns i veïnes de Banyoles i del Pla de l'Estany.
Uns quants van tornar molt aviat i van anar a parar a camps de concentració franquistes, com el de San Marcos, a Lleó. Uns altres es van enrolar a companyies de treballadors estrangers, van ser empresonats pels alemanys i deportats a Mauthausen, on van morir nou banyolins i veïns del Pla de l'Estany. Uns altres van anar a Rússia, que aleshores era la Unió Soviètica, on van patir les conseqüències de la invasió nazi. Uns altres van trobar acollida a Amèrica, sobretot a Mèxic. La majoria es van instal·lar a França, molts a la Catalunya Nord, especialment a Prada i a Illa.
Autor: Redacció
Radio en directo
