Pere Manzanares: “l’ús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català”

Fundador de les associacions La Bressola i Arrels, i impulsor de Ràdio Arrels, Pere Manzanares (Perpinyà, 1953) és tot un referent dins de l’activisme nord-català. Durant l’entrevista, Manzanares analitza quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord, i també dona el seu parer sobre el procés. “Hem de convertir la tolerància amb suport institucional”, assegura l’activista nord-català al ser preguntat pel moment que viu l’idiomes a terres nord-catalanes. Molt vinculat al món associatiu, Manzanares ha decidit fer el salt a la política de la mà del col·lectiu ‘Elne comm’une idée neuve’. “Crec que la gent que ens governa no és prou valenta, i per això penso que ha d’haver-hi catalans convençuts que apostin per la defensa de la llengua i la cultura catalana”, relata Pere Manzanares.

Actualment està vinculat amb alguna entitat catalanista?

Soc soci del Comitè de Solidaritat Catalana i també formo part de la mesa d’Òmnium a Catalunya Nord. A més, fa un parell d’anys vam crear una entitat amb l’objectiu de contrarestar la manca d’informació dels mitjans de comunicació francesos que informaven sobre Catalunya. L’objectiu era defensar el relat català, sense posicionar-nos a favor o en contra de la independència, simplement volíem neutralitat i acabar amb les notícies falses.

Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord?

Fa 40 anys enrere vam tocar fons. Va arribar un moment que el català estava menyspreat, i la gent ho veia com una cosa del passat. De mica en mica, la situació va anar canviant i com a conseqüència d’una multitud de factors, actualment ens trobem en una situació paradoxal: cada vegada hi ha menys catalanoparlants però el català té més èxit i prestigi.

Podríem dir que hi ha més qualitat que quantitat?

L’ús social segueix baixant però ara hi ha més orgull català. El repte que tenim les persones que defensem la llengua és aprofitar aquest orgull per tal d’augmentar l’ús social del català a Catalunya Nord.

Com aconseguireu que el català segueixi present a Catalunya Nord?

És evident que amb la bona voluntat de les associacions no n’hi ha prou. Necessitem l’ajuda de les institucions, sense ells estem condemnats. Hem de convertir la tolerància amb suport institucional.

Precisament ara forma part d’una candidatura política que aspira a governar?

Sí, em presento amb el col·lectiu ‘Elne comm’une idée neuve’.

Com és que ha decidit fer aquest pas?

Després d’haver treballat en el camp associatiu, penso que és bo fer el pas cap al camp institucional. Crec que la gent que ens governa no és prou valenta, i per això penso que ha d’haver-hi catalans convençuts que apostin per la defensa de la llengua i la cultura catalana, i també per l’impuls de polítiques transfrontereres, que ens reconnectin amb Catalunya Sud. Per tant, en aquests moments estic fent el pas del món associatiu i cultural a l’institucional.

El fet de ser el número 7 de la candidatura li fa tenir moltes opcions de ser escollit.

Si surto escollit, i així ho hem acordat amb en Nicolas Garcia, segurament realitzaré polítiques en clau catalana. El meu objectiu serà millorar el posicionament d’Elna com a destí de molts catalans del sud. De fet, Elna és una de les primeres destinacions del turisme cultural provinent de Catalunya Sud. Aquí tenim un magnífic patrimoni històric i és el novè municipi més poblat de Catalunya Nord. La nostra intenció és que Elna esdevingui un indret que sigui exemple de catalanitat.

És optimista amb el desenllaç del procés català?

No soc ni optimista ni pessimista. Amb els anys que fa que soc militant, intento no reaccionar de manera emotiva. La situació és molt complicada. Les forces contràries són molt potents, i a sobre hem tingut una decepció al veure que Europa no feia cas als líders independentistes ni al procés. Malgrat els obstacles, no hem de tirar la tovallola. Al segle XX tenim un exemple molt clar: el Vietnam va derrotar a l’exèrcit més potent del món. En aquest sentit, no puc pronosticar si la cosa acabarà bé o no.

Creu que els independentistes del carrer estan decebuts amb els líders?

Quan passa el temps, es produeix un desgast. Sovint no es percep però acaba passant i és quelcom inevitable. La gent s’ha mobilitzat durant molt temps i esperaven una altra situació. És totalment comprensible. Ara bé, ningú va dir que seria fàcil. Penso que s’ha de seguir remant i els resultats arribaran. En aquest cas, el temps hi pot jugar a favor.

El procés es segueix amb interès a Catalunya Nord?

Sí, és una qüestió que està a l’ordre del dia. El fet que hi hagi presos i exiliats polítics és una cosa que no s’acaba d’entendre. Penso que el relat es va equilibrant, i que cada vegada som més els que estem a favor de la causa catalana. La gent d’aquí ha entès que el que passa a Catalunya Sud també ens afecta a nosaltres. Al cap i a la fi, som el mateix poble. 

Autor: Redacció