La gironina Gemma Geis encapçala per segona vegada consecutiva la llista de Junts a les comarques gironines, després d’haver estat escollida diputada al Parlament a les passades eleccions del 2017. Ho fa encapçalant una llista “transversal” que es configura al voltant de tres eixos: el municipalisme, el pes de les diferents comarques de la demarcació i la suma i la unitat que representen la incorporació a la llista de membres de Més (Moviment d’Esquerres) i Demòcrates. Més enllà de l’activació de polítiques socials per pal·liar els efectes de la Covid, la resta d’objectius són clars: “Cal apostar per les infraestructures digitals -la fibra òptica l’hem de seguir potenciant- i per infraestructures com la variant d’Olot, el port internacional de Palamós, la C-32, el centre intermodal del Far-Vilamalla o el servei de Rodalies a Ripoll, entre altres. I també treballarem per l’execució de l’Hospital Josep Trueta, així com per potenciar l’atenció primària i els hospitals comarcals”.
Com afronta aquestes eleccions marcades per la pandèmia?
Les eleccions del 21 de desembre de 2017 ja van ser atípiques, però en aquestes s’hi afegeix la situació de pandèmia que vivim, la preocupació que tenim per les persones malaltes o pel context social i econòmic que hi ha. Nosaltres, en aquest sentit, ens adaptem al que podem fer i l’ús dels mitjans telemàtics, per exemple, ja el tenim malauradament incorporat arran de l’exili dels nostres polítics. Però al cap i a la fi no fem res diferent de la resta de persones, ens adaptem com tothom.
Parli’m de la candidatura per Girona. Quines característiques presenta?
Cal recordar que primerament es van celebrar unes primàries, un procés participatiu i democràtic, i un cop fet això s’ha tingut en compte el pes del municipalisme, el pes de les diferents comarques i, també, el pes de la suma i la unitat amb la incorporació a la llista de Més (Moviment d’Esquerres) i de Demòcrates. Per tant, és el resultat d’aquests tres aspectes, una llista transversal i una suma de país.
Parla del municipalisme. A la demarcació gironina és un factor determinant?
Crec que la gent lligada al municipalisme és complementària amb la gent que potser no té tan marcada aquesta trajectòria i que ve d’altres mons. Però sí, és important, perquè al cap i a la fi les persones d’aquest àmbit aporten el coneixement i les necessitats dels municipis, que són la primera porta dels ciutadans i un exemple de gestió. La suma del municipalisme amb persones que vénen d’altres sectors és positiva.
Creu que el vot gironí tindrà un pes encara més important en aquests comicis?
Les comarques gironines són importants per Catalunya, com d’altres, i confio que l’independentisme a la demarcació gironina en sortirà reforçat. A partir d’aquí, soc una persona prudent i no m’atreveixo a fer pronòstics més enllà, treballo cada dia amb humilitat i empatia i sense estar pendent d’això, no podria enfocar el missatge correctament si no fos així. Del que es tracta és d’animar a tothom a votar i que l’independentisme sortir reforçat, i a partir d’aquí la nostra feina serà arribar a acords per poder avançar cap a aquest procés al mateix temps que es reactiva al país i s’ajuden a totes aquelles persones, empreses i autònoms que estan patint.
Parla d’acords postelectorals. Farà falta autocrítica per arribar-hi?
Jo n’estic fent i n’he feta, l’autocrítica sempre és exigible. El que volem és que les forces independentistes sumem i puguem donar motius d’alegria i esperança a tothom, també a qui no ens voti. Nosaltres treballarem pels set milions i mig de catalans, no ho hem deixat de fer mai i així continuarem.
A grans trets, quines són les grans apostes de Junts per Catalunya al territori gironí?
Hi ha una aposta de treball per la governança. S’ha de governar reconeixent la diversitat del territori, s’ha de tenir present aquesta no uniformitat. D’altra banda, cal apostar per les infraestructures digitals -la fibra òptica l’hem de seguir potenciant- i per infraestructures com la variant d’Olot, el port internacional de Palamós, la C-32, el centre intermodal del Far-Vilamalla o el servei de Rodalies a Ripoll, entre altres. També treballarem per l’execució de l’Hospital Josep Trueta, així com per potenciar l’atenció primària i els hospitals comarcals.
Amb relació al turisme, quin model defenseu?
Fan falta polítiques decidides a favor de la recuperació del sector turístic, i sobretot una transformació cap a la digitalització, la sostenibilitat i la proximitat. També és molt important acordar amb els sectors les mesures, és a dir, els pactes i els consensos han de ser prioritaris. Nosaltres, al nostre programa electoral, portem una nova llei de turisme, la que hi ha ara és molt antiga, i el que volem és, sobretot, escoltar molt i reconèixer que la mateixa diversitat de les comarques gironines fa que hi hagi territoris més afectats que d’altres pel que fa a l’impacte turístic. Del que es tracta, doncs, és de poder aplicar les mesures concretes en els llocs on pertoqui més.
Tenint en compte l’impacte de la pandèmia, les polítiques socials han de ser un pal de paller de la futura gestió?
Sí, per descomptat. En aquest sentit, volem reforçar els serveis públics, la recerca o les polítiques d’ocupació. Hem de fer un pla de xoc absolutament clar relacionat amb el jovent, però també cal tirar endavant polítiques de reactivació econòmica vinculades amb el teixit industrial i turístic i amb els emprenedors i els autònoms.
L’esclat de la Covid ha posat de manifest que calia enfortir aquestes polítiques socials, precisament?
Ja s’ha avançat, considero, en els pressupostos de la Generalitat ja hi havia una aposta decidida en aquesta línia, però també fa falta una aposta decidida per les empreses que generen llocs de treball, per exemple. El que sí que ha evidenciat la Covid són els límits de l’autonomisme: la Generalitat pot donar ajudes, però les mesures més importants perquè les empreses no desapareguin, i per tant perquè no hi hagi més atur ni més demanda social, no depenen de la Generalitat, sinó del govern de l’estat espanyol. I aquest govern, que diu que és tant progressista, no les ha dut a terme.
La falta d’ajudes i mesures són recorrents al carrer. Quins missatges li transmet la ciutadania aquests dies?
La gent parla de reactivació econòmica, de la necessitat d’un pla de vacunació exigent que arribi com més aviat millor, així com de la preocupació per les empreses o els llocs de treball...
Creu, doncs, que la lluita contra la pandèmia ha situat el procés independentista en un segon pla i que ara la prioritat és la salut i la reactivació econòmica?
La reactivació econòmica forta només la podem aconseguir si som independents, el dèficit és enorme. A partir d’aquí, crec que s’ha d’avançar en paral·lel: ajudant tot el que es pugui al govern autonòmic i, òbviament, exigint a Madrid les polítiques necessàries, com ara el finançament dels fons Next-Generation-EU. Insisteixo, la pandèmia ha evidenciat quins són els límits de l’autonomisme, i si el procés ha quedat en un segon terme o no ho decidiran els ciutadans de Catalunya. El nostre terreny de joc són les urnes, i allà és on nosaltres complirem i respectarem els resultats electorals, cosa que dubto que alguns altres ho facin.
La legislatura vinent ha de suposar un punt d’inflexió en el camí per assolir la independència?
És el que proposem, i la força que ens donin les urnes serà la força que tindrem per aquest projecte, per poder aplicar aquesta estratègia. El nostre objectiu és arribar a la independència, però per assolir-la hi ha tot un procediment i tota una estratègia prèvia. Cal començar per tenir una majoria del vot independentista, i a partir d’aquí les forces sobiranistes hem d’aprovar proposicions al Parlament que reafirmin aquesta majoria independentista i fer una estratègia unitària amb l’objectiu d’avançar cap a estructures que ens permetin, en cas que la negociació amb l’estat espanyol no es produeix, activar la independència.
Autor: Redacció
Radio en directo
