Òscar Aparicio: ‘El PSC farà una aposta clara i decidida per una cohesió territorial’

La llista del PSC per Girona es presenta a les eleccions d’aquest diumenge, 14 de febrer, amb la clara voluntat de millorar els últims resultats a les urnes autonòmiques. Ho fa amb una candidatura que compta com a número dos amb Òscar Aparicio, qui va ser alcalde de la Bisbal d’Empordà. “Sabem també que la societat gironina cada cop és més conscient que el procés ha estat un carreró sense sortida, que no ha beneficiat en res ni a Catalunya ni als catalans, i que cal passar pàgina. I que per fer-ho cal diàleg i tenir la voluntat de construir, de posar ponts que ens uneixin”, explica.

Quin ha de ser el paper del PSC en aquestes eleccions? 

El PSC surt a guanyar a nivell de Catalunya. Pot semblar agosarat, però creiem que la societat catalana està cansada de l’enfrontament i la crispació dels darrers deu anys de procés.  Amb tota la prudència, però amb tota l’ambició, el PSC ha deixat enrere els seus moments més baixos i torna a ser percebut com un partit de govern, d’esquerres, amb sensibilitat social, de diàleg i consens; catalanista dins d’una Espanya i una Europa federal.

Si ens centrem en el territori gironí, l’objectiu és capgirar la dinàmica actual on els partits independentistes tenen més rellevància a les urnes?

Hem de ser conscients que partim d’uns resultats, tant els de 2015 com els de  2017, que van representar un 8,6% dels vots i que ens van donar un sol representant dels 17 que corresponen a la circumscripció de Girona. Amb això vull dir que ens sembla evident que probablement no serem la força més votada, però sí que tenim la possibilitat de millorar molt els resultats i contribuir perquè Salvador Illa sigui president de la Generalitat.

Considera que el vot gironí és especialment difícil d’esgarrapar, tenint en compte que l’independentisme fa temps que hi té presència, aquí? 

Sí, en som plenament conscients. Fins i tot en el millor moment del PSC a Catalunya el millor resultat a Girona han estat cinc diputats en una circumscripció de 17. Però sabem també que la societat gironina cada cop és més conscient que el procés ha estat un carreró sense sortida, que no ha beneficiat en res ni a Catalunya ni als catalans, i que cal passar pàgina. I que per fer-ho cal diàleg i tenir la voluntat de construir, de posar ponts que ens uneixin. En aquests moments, l’únic partit que representa aquesta centralitat i aquesta alternativa democràtica és el PSC.

Com s’ha de desenvolupar la reactivació econòmica i social a la demarcació? 

Salvador Illa ja va anunciar un important pla de xoc per reactivar l’economia catalana. I això es farà des de dues òptiques diferents però complementàries. La primera, des del propi govern de la Generalitat, destinant recursos del pressupost a la reactivació econòmica. Som molt conscients que deu anys de retallades en sectors essencials com la Sanitat i els Serveis Socials han provocat una davallada no només en la qualitat, sinó també en la quantitat de serveis que es presten a les persones que vivim en aquest país.

Per una altra banda, no cal desaprofitar els fons europeus Next Generation EU. Aquests fons significaran una injecció econòmica inèdita a Espanya per la quantitat i pel contingut, perquè són fons destinats a garantir la transformació econòmica del país. I aquesta transformació, que serà possible amb aquest finançament, arribarà a partir d’una aposta ferma a favor de la transformació a través de l’impuls de les tecnologies netes i accions per accelerar el desenvolupament i l’ús d’energies renovables, la connectivitat i el desplegament ràpid de serveis de banda ampla ràpida en totes les regions, incloses les xarxes de fibra i 5G; la modernització dels serveis públics; l’adaptació dels sistemes educatius en suport de les competències digitals i l’educació i la formació professional a totes les edats.

També estem parlant d’una demarcació molt focalitzada en el sector serveis. Després dels efectes de la pandèmia, com es pretén impulsar, aquest àmbit? 

El sector serveis representa el 70% del nombre total d’afiliacions. El segueix la indústria, que és la segona activitat econòmica amb major pes a la província amb un 17,6%. La construcció és el sector que ha experimentat un creixement relatiu més elevat amb un 6%. D’altra banda, l’agricultura continua perdent pes en moltes de les comarques de Girona.

Salvador Illa ja ha anunciat un pla de xoc pel sector serveis, que sense cap mena de dubte ha estat el més afectat per la pandèmia. Un pla de xoc que, amb fons propis i també amb els fons europeus Next Generation EU, ha d’estimular una transformació del sector serveis, així com d’altres sectors productius.

I parlar del territori gironí és referir-se, d’altra banda, a unes comarques amb gran projecció turística. Cal reformular l’aposta actual? 

La proximitat amb la frontera, la gran quantitat de línia costanera, l’existència d’estacions d’esquí o les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries, fan que Girona sigui una demarcació de destinació turística que acollia més del 20% dels turistes i de les pernoctacions a Catalunya. Però aquest gran pes del sector turístic en l’economia de la demarcació porta aparellada la seva pròpia debilitat. Principalment, pel caràcter estacional de l’economia gironina, molt marcada pel turisme sobretot a les comarques altament especialitzades en aquest sector. 

L’estacionalitat i l’hegemonia dels serveis en l’activitat econòmica provoquen que la renda  disponible estigui per sota del 20% en comarques turístiques respecte de la mitjana de Catalunya, a causa del caràcter estacional de la feina i la  temporalitat dels contractes. Per tant, sense oblidar el sector del turisme i el desenvolupament permanent d’aquest sector estratègic, hem de reforçar el teixit econòmic a través d’una aposta a favor  d’altres sectors productius que diversifiquin la fortalesa econòmica de les nostres comarques, pobles i ciutats.

Així doncs, amb un Govern presidit pel PSC, com hauria de ser la demarcació gironina del futur? 

Cal una mirada molt més municipalista, sense cap mena de dubte, en el sentit de dotar amb recursos econòmics les administracions locals, que en definitiva són les més properes al ciutadà i, per tant, coneixen amb més detall les seves necessitats. Però no només cal dotar de recursos l’administració local, sinó també les administracions que durant molts anys han cobert la inactivitat del govern de la Generalitat per garantir la prestació de serveis públics essencials, com les llars d’infants o els serveis socials. Aportarem la cogovernança en la relació entre la Generalitat i l’administració local per superar els compartiments estancs o les situacions de tutorització que dominen les relacions actuals.

El govern del PSC a la Generalitat farà una aposta clara i decidida per una cohesió territorial, que és el mateix que dir que caldrà dotar el territori amb les infraestructures necessàries per millorar les seves capacitats de desenvolupament econòmic. I també farem una clara aposta a favor de la nova revolució, la transició digital, l’extensió de la fibra a tot el territori, per dotar d’oportunitats a tothom per tenir un territori equilibrat i sostenible mediambientalment, amb protecció del medi ambient de la pressió urbanística associada als inputs econòmics.

Però per governar caldran acords. Quins són els límits del PSC, en aquest sentit?

En l’acte central a Girona, i de fet en totes les seves intervencions, Salvador Illa ha estat molt contundent, i crec que és un sentiment comú en el socialisme gironí i català, afirmant que cal un govern que governi, que faci una gestió eficient dels recursos; que busqui punts de consens, que se centri i ressalti allò que ens uneix i no pas el que ens separa. En definitiva, que posi al centre del debat polític les persones i no les nacions. I això significa, per tant, tenir un respecte escrupolós per la llei i pel sistema democràtic, la qual cosa descarta per una banda aquells partits independentistes que elucubren amb declaracions unilaterals d’independència; i per una altra, aquells partits que no respecten els drets i les llibertats consagrats en el marc constitucional de l’Estat espanyol.

Autor: Redacció