Jordi Masquef: ‘Votar el PDeCAT implica una dosi important de centralitat, realisme i de bona gestió’

El PDeCAT es presenta a les eleccions d’aquest diumenge, 14 de febrer, amb uns postulats molt específics. Així ho assenyala el número dos de la formació a Girona, el figuerenc Jordi Masquef: “En aquest sentit, defensem un model de país basat en la meritocràcia, on prima l’economia productiva o on es fomenta la col·laboració publicoprivada. Un país on s’elimini l’impost de successions i l’impost de patrimoni, i on s’aposti fermament pel turisme”. 

Estem al davant d’unes eleccions especialment rellevants per a la reactivació del país?

Les eleccions d’aquest diumenge creiem que són molt importants i fonamentals, no només pel procés, sinó també, i sobretot, per la reactivació econòmica derivada de la Covid-19. Volem ser la clau, no imaginem quatre anys més d’agonia amb un govern entre Junts i Esquerra, i apel·lo amb la màxima que tots sabem: si volem una solució diferent, no hem d’aplicar les mateixes fórmules. És a dir, si volem trobar solucions diferents cal aplicar fórmules diferents, i això implica votar el PDeCAT.

Votar el PDeCAT implica apostar cap al centre?

Votar el PDeCAT, efectivament, implica una dosi important de centralitat, realisme i de bona gestió. I sobretot suposa superar aquesta política de blocs, aquesta confrontació permanent que no porta enlloc. Nosaltres som un referent de gestió: ja vam superar una crisi, la del 2008, i la nostra trajectòria, el nostre bagatge, ens permet estar en condicions de superar l’actual crisi resultant de la pandèmia.

Centrem-nos en la demarcació gironina. Quin pes han de tenir les nostres comarques en la Catalunya del futur?

Amb relació a les comarques gironines, el PDeCAT ha demostrat amb escreix que és un partit que aposta pel territori. Ho ha demostrat per exemple la nostra candidata, Àngels Chacón, que ha passejat amunt i avall visitant empresaris i gent de tots els sectors i preocupant-se per la situació amb la qual viuen. En clau més gironina, nosaltres reclamem que no hi hagi tanta centralitat en la presa de decisions: el territori, en aquest cas Girona, és molt important; moltes vegades ens queixem del centralisme de Madrid, però també ens hem de queixar del centralisme de Barcelona. Per tant, en el pròxim govern de la Generalitat, en el qual esperem ser-hi presents, li demanem que es tinguin en compte les particularitats del territori, no tot és Barcelona.

Reactivar el sector serveis és una prioritat a les comarques gironines?

Sí, és una de les prioritats. El turisme, dins d’aquest sector serveis, és fonamental a les comarques gironines, per exemple. Però hem de tenir en compte que la nostra economia no pot ser monocultiu, l’hem de diversificar, sobretot apostant per la creació de noves infraestructures i donant suport a les petites i mitjanes empreses perquè continuïn amb la persiana pujada. 

S’ha referit al turisme. Com contempla aquesta branca capital per a la demarcació?

Hi creiem fermament. Creiem fermament amb un turisme de qualitat, un turisme vertebrador del nostre territori. És a dir, no fem com altres partits que aposten per la ‘turismofòbia’ i no volen sentir a parlar d’aquest sector. El turisme és una de les principals fonts de riquesa del territori i ho ha de continuar essent. 

Quins altres objectius a curt o mitjà termini contemplen per les comarques gironines?

D’objectius n’hi ha molts. A l’àmbit de les infraestructures, per exemple, hem aconseguit que es licités el baixador de l’Aeroport de Girona-Costa Brava, que entenem que és una infraestructura clau per al progrés de la demarcació perquè permetrà tenir enllaços des de l’aeroport arreu del territori. Però més enllà d’això demanem la construcció del C-32 fins a Lloret de Mar; la variant d’Olot; l’alliberament dels peatges; la construcció del desdoblament de l’N-II; la millora de Rodalies o el desplegament total de la fibra òptica: a partir de la pandèmia s’ha produït un canvi en el paradigma en el ‘modus vivendi’ de la gent, i moltes persones ha passat de viure de les grans ciutats als pobles buscant qualitat de vida, i és en aquest punt on nosaltres hem de donar un valor afegit a la gent que aposta per venir a viure a les comarques gironines. 

En clau electoral, fins a quin punt considera que la superació de camins amb Junts els pot passar factura?

No sé si passarà factura o no, però el que sí que sé és que nosaltres hem de ser coherents amb el model de país que volem defensar, i que dista del que defensa Junts. En aquest sentit, defensem un model de país basat en la meritocràcia, on prima l’economia productiva o on es fomenta la col·laboració publicoprivada. Un país on s’elimini l’impost de successions i l’impost de patrimoni, i on s’aposti fermament pel turisme. Estem parlant d’una sèrie de postulats els quals nosaltres estem molt orgullosos i convençuts de defensar, que casen amb els interessos de la majoria dels catalans i, per tant, hem estat coherents en aquesta línia. Respectem altres formacions, com en aquest cas Junts, però no compartim gran part dels seus postulats. Òbviament volem un país lliure, però no a qualsevol preu. 

Des del PDeCAT es defensa un camí cap a la independència “realista”. Això significa que s’ha mentit, fins ara?

No crec que s’hagi mentit a la gent, però potser no se li ha dit tota la veritat o quina és la realitat de la situació. Hem de tractar a la gent com a tal, com a gent adulta: se’ls ha d’explicar el que volen sentir, però també el que no volen sentir. Quan escoltem determinades posicions, que sembla que si el 14 de febrer hi ha més vots independentistes passarà el tren de la República el mateix dia 15, doncs considerem que això és faltar a la veritat. Treballarem per als nostres anhels de llibertat, sense cap mena de dubte, però des del realisme i el possibilisme. 

I per treballar caldrà pactar. Quins criteris prioritzarà la seva formació, en aquest sentit?

Tenim dues línies vermelles. D’una banda, no pactarem amb aquells que defensen un model antagònic al que defensem nosaltres: per exemple, la gent de la CUP defensa uns postulats que són diametralment oposats als nostres, ells defensen un model de país i nosaltres un altre. I, d’altra banda, no pactarem amb la gent del 155. Les nostres línies vermelles són molt clares i ha de quedar clar que preferim estar a l’oposició, però mantenir-nos ferms amb els nostres principis, que vendre’ns per una cadira. 

Autor: Redacció