Platja d'Aro reviu el Carnaval recordant els 44 anys de la festa amb un nou lloc web monogràfic i una exposició a l'aire lliure. Tot i no poder celebrar les activitats del Carnaval arran de la Covid-19, Platja d'Aro ha decidit fer memòria amb diverses iniciatives recollides sota el títol Un Carnaval per recordar 1978-2021.
La regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró ha editat el pòster i la xapa de l'edició d'enguany -una composició a partir d'una quinzena de cartells anteriors-, ha estrenat un nou lloc web monogràfic (carnaval.platjadaro.com) i ha organitzat una exposició fotogràfica amb plafons de grans dimensions en l'espai urbà. També a les xarxes socials amb els hashtags #jofaigcarnaval i #uncarnavalxrecordar hi haurà espai per mantenir el caliu carnavalesc.
I és que la història del carnaval platjarenc es remunta molt enrere, als ballets del veïnat de Fenals i la celebració del Ball de la Dona. Amb la guerra civil va arribar la prohibició de celebrar-los, però sota l'eufemisme de "bailes de trajes típicos regionales" es va aconseguir el permís de les autoritats per fer els balls de dijous, diumenge i dimarts.
Amb el pas dels anys hi havia cada cop més dificultats per trobar sales on fer els balls de nit, i a primers dels setanta es van desplaçar a les discoteques.
Amb l'arribada de la democràcia el Carnaval de Platja d'Aro va agafar embranzida. L'any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat obert a tothom i el 1979 s'introduí la figura del Carnestoltes. Diverses comparses es passejaven pels carrers, acompanyats de bandes musicals estrangeres.
L'any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb només 15 participants (cinc anys més tard ja eren 50, sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals). El Carnestoltes va començar a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca el 1984, en la mateixa edició que es va recuperar el Ball de la Dona.
Al 88, les activitats de l'envelat es van moure al nou Palau d'Esports i Congressos. També es feien dues populars activitats al carrer: la Batalla d'Ous entre dos equips i la Carrera de Llits. Els centre escolars participaven de la festa amb disfresses i una gran desfilada acompanyada pel Rei i la Reina del Carnaval, i els comerços del poble també es van implicar en la festa.
Amb els anys desapareixen les comparses al carrer en favor de la Gran Rua, que a partir del segle XXI creix en nombre de colles participants. Fins l'any 2000 es mantenien al voltant de la cinquantena, però només quatre anys més tard ja van ser 81, circumstància que va motivar l'aposta per dividir durant quatre edicions (de 2005 a 2008) la Rua en dues jornades: primer una per a les carrosses, i l'altra per a les comparses i posteriorment de manera indiferent, però en dos dies.
Les darreres novetats introduïdes en el programa d'actes han estat, a partir de 2013, la Desfilada Infantil primer a Platja d'Aro i després a S'Agaró -com a complement a la Rua de Colles Locals a Castell d'Aro- i una desfilada en format d'exhibició el dissabte al matí per a aquelles colles d'arreu que no opten als premis del concurs.
Aquest any serà el primer des de fa dècades que no se celebrarà, en una decisió consensuada amb els Carnavals agermanats de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Autor: Redacció