Illa dobla el nombre de diputats aconseguits per Iceta i situa el PSC com a força més votada

El candidat del PSC i exministre de Sanitat, Salvador Illa, ha aconseguit aquest diumenge quasi doblar el nombre d'escons aconseguits pel seu antecessor al capdavant de la llista socialista, Miquel Iceta, en les eleccions del 2017. Concretament, ha sumat 33 diputats davant els 17 dels anteriors comicis, i 640.736 vots (23%) amb el 98,35% del vots escrutats. Tot i ser la força més votada, ha empatat en nombre d'escons amb ERC, que ha sumat 593.431 vots (21,3%). L'augment d'escons més important ha estat a la demarcació de Barcelona, amb 23 diputats, 10 més que el 2017, a Girona i Lleida n'han guanyat un a cada una circumscripcions i en passen a tenir 3; i a la de Tarragona han doblat la representació i han passat de dos a quatre.

Amb aquests resultats el PSC quasi dobla els resultats de les darreres eleccions, al desembre del 2017, quan la llista aleshores liderada per Miquel Iceta va obtenir 17 diputats. El PSC va canviar de candidat molt poques setmanes abans de l'inici de la campanya i que es va traduir amb el relleu d'Illa al capdavant de la llista, mentre Iceta passava assumir el Ministeri de Política Territorial aprofitant la crisi de govern motivada per la sortida del titular de Sanitat.

D'aquesta manera, el canvi s'ha traduït en un augment de 16 diputats, amb vots procedents d'electors que en els anteriors comicis van optar per Ciutadans per concentrar l'opció contrària a la independència en la formació d'Inés Arrimadas, que en aquesta ocasió –amb Carlos Carrizosa de cap de llista- ha perdut 30 escons i es queda en només sis després de guanyar les anteriors eleccions.

Els 33 diputats dels socialistes, però, queden lluny dels històrics 52 que va obtenir Pasqual Maragall en les eleccions del 1999, conjuntament amb la plataforma Ciutadans pel Canvi, en un Parlament no tan fragmentat com l'actual. De fet, el PSC va guanyar aquells comicis en nombre de vots (1.183.299) però no d'escons, ja que CiU en va aconseguir 56 (1.178.420 vots).

En les següents eleccions, al 2003, Maragall accediria finalment a la presidència de la Generalitat en sumar majoria amb ERC i ICV, tot i no sumar tants suports com en el 1999, amb 42 diputats i 1.031.454 vots. A partir d'aleshores, la representació del PSC baixaria per sempre més de la quarantena de diputats després que al 2006 José Montilla assolís 37 diputats (796.173 vots) i en perdés nou més al 2010, fins als 28 escons (575.233).

El PSC va canviar aleshores de cap de llista i la caiguda es va accentuar fins als 20 diputats amb Pere Navarro de candidat el 2012 (524.707 vots) i els 16 escons (523.283 vots) de Miquel Iceta el 2015. Al 2017, el PSC va sumar un escó més (17) i 83.376 vots més, fins als 606.659, uns resultats que els socialistes han aconseguit millorar substancialment aquest diumenge amb l'exministre de Sanitat Salvador Illa al capdavant.

En les primeres eleccions al Parlament després de la reinstauració de la democràcia, el PSC va obtenir 33 escons i 606.717, en una llista encapçalada pel dirigent històric Joan Raventós, que quatre anys més tard seria per Raimon Obiols. El nou cap de llista al 1984 augmentaria la representació fins als 41 escons (866.281 vots) i al 1988, n'aconseguiria un més (42), tot i que perdria més de 60.000 vots (802.828). Obiols repetiria per tercer cop el 1992, amb 40 escons i 728.311 vots, fins que tres anys més tard va ser rellevat per Joaquim Nadal. L'aleshores alcalde de Girona va perdre sis diputats (34), tot i sumar més vots (802.252) que en els anteriors comicis.

Autor: Acn