Eva Trias: “No es pot crear i gestionar un projecte transversal, com havia de ser Valents, des del despatx o passant per damunt dels òrgans constituïts”

A finals d’abril tres càrrecs de Valents a Girona van presentar la seva dimissió per “discrepàncies internes”. Entre aquestes persones hi havia Eva Trias, presidenta provincial, que va prendre la decisió juntament amb la secretària general, Mariola Martínez, i el secretari de Comunicació, Andrew Salvador Vázquez. “Ens ha faltat una direcció que ens pogués escoltar, que escoltés la veu de tots i no només d’alguns. Que escoltés els que estem al territori per treballar sense tenir problemes i d’una forma conjunta, mirant de sumar sempre, que és el que realment crèiem i pensàvem que era aquest projecte”, apunta.

Està decebuda amb Valents?

No sé si la paraula que millor defineix com estic és decebuda, però sí que estic molt desencantada. Pensava que realment havia sorgit per fi aquest partit pels que ens sentíem orfes de representació, que podíem treballar pel bé comú, pel bé de tots, i que podríem tirar endavant d’una forma transversal acollint a totes les persones i actors constitucionalistes per impulsar un projecte important i necessari a Catalunya. Aquest projecte havia de ser transversal i havia de deixar de banda personalismes. 

En el comunicat del vostre comiat parlàveu de discrepàncies internes. Són diferències amb la direcció, entenc?

Efectivament, la direcció del partit ha volgut fer créixer un projecte al màxim possible sense tenir clara l’organització estructural en àmbit territorial. Això ha fet que no ens hagin deixat treballar i s’hagin posat més impediments i traves que no pas ajudes o suport per tirar endavant el projecte, la qual cosa ens fa un flac favor.  

Parlen de discrepàncies estructurals i organitzacionals. Amb què es diferencien?

La forma més fàcil d’explicar-ho és que no es pot crear i gestionar un projecte transversal, com havia de ser Valents, des del despatx o passant per damunt dels propis òrgans que ells mateixos havien constituït. Per què s’han constituït aquests òrgans? Per què hi érem nosaltres? Doncs perquè existia una junta provincial que no tenia cap poder, simplement era producte d’un organigrama i havíem de ser simplement una junta nominativa, perquè no se’ns ha deixat treballar i quan hem volgut començar a fer-ho se’ns ha frenat. Des del punt de vista de l’estructura hi ha problemes, perquè no està estructurat quina és la funció que ha de fer cadascú i on, i en l’àmbit d’organització hi ha molta feina per fi. Sempre dic que tinc una empresa que gestiono en temporada alta, i quan tinc obert tinc 1.500 persones allotjades i una seixantena més de personal, i l’organització és molt important. Sense una bona organització és impossible que funcioni qualsevol tipus de projecte. 

Què ha faltat en el projecte per afavorir el vostre encaix?

Ens ha faltat una direcció que ens pogués escoltar, que escoltés la veu de tots i no només d’alguns. Que escoltés els que estem al territori per treballar sense tenir problemes i d’una forma conjunta, mirant de sumar sempre, que és el que realment crèiem i pensàvem que era aquest projecte. Quan et trobes amb una direcció que no t’acaba d’escoltar, i tot just ens trobem al principi, és evident que el projecte no pot funcionar. 

Lamentàveu, també, els personalismes. Hi ha massa individualitats, doncs?

Crec que dins el projecte hi ha gent molt capacitada i professional, però també hi ha persones que s’haurien d’apartar i no ho fan perquè bàsicament necessiten assegurar-se un lloc de treball. Jo he entrat en política sense la intenció de guanyar-m’hi la vida, jo ja tinc un negoci i aixeco la persiana cada dia, sé el que és, això. No tinc la necessitat d’assegurar-me cap lloc, el que necessito és creure en un projecte i defensar-lo, i quan hi ha tantes individualitats i tanta gent que vol pensar només en ell un projecte d’aquesta dimensió no pot tirar endavant. 

I a partir d’ara, cap on s’encamina la seva trajectòria en el camp polític?

S’encamina cap allà on ja estava encaminada: a l’Escala, en àmbit municipal. Continuaré treballant pel meu poble de la mateixa forma que ja havia fet abans i com ja havia fet mentre estava a Valents. Tinc clar quin és el meu lloc i les meves limitacions, així com què vull fer. És un projecte on sí que hi encaixo, m’hi sento bé, i crec que puc aportar molt a la ciutadania, que és el més important. No hem de treballar per nosaltres, sinó per la gent, i això és bàsic perquè un projecte funcioni. 

Ha rebut suport després de prendre la decisió de deixar Valents?

Prendre una decisió d’aquest tipus ha estat complicat, no ha estat fàcil, però després de fer-se pública se m’ha acostat molta gent, de molts colors polítics, a donar-me suport. Han aplaudit la dimissió i m’han comentat que era una llàstima que m’hagués quedat en aquest partit veient com s’està portant i de la manera com està fent les coses.