Presenten el llibre 'El Carnaval de Platja d'Aro. Origen, història i evolució' el 15 de febrer

La Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro acollirà dimecres 15 la presentació de "El Carnaval de Platja d'Aro. Origen, història i evolució", el llibre nascut del projecte guanyador del setè Premi de Recerca Local Jordi Comas de 2018. L'acte estarà conduït pel redactor d'El Punt/Avui Joan Trillas i hi participaran els autors, els periodistes J. Víctor Gay i Frías i Carlus Gay i Puigbert.

L'activitat s'emmarca en el programa de Carnaval de Platja d'Aro 2023, que torna a la plena normalitat després de la pandèmia. El municipi acollirà una quinzena d'activitats de l'11 al 22 de febrer, entre les quals destaca la Gran Rua de Carrosses i Comparses dissabte amb una seixantena de colles participants i milers de figurants.

El llibre es podrà adquirir el dia de la presentació i a partir de l'endemà a la biblioteca i Oficina de Turisme de Platja d'Aro i a l'OAC de Castell d'Aro per 5 euros.

Un referent pel país

El format actual del Carnaval de Platja d'Aro neix ara fa quaranta-cinc anys, però ve d'abans de la Guerra Civil. El llibre, justament, recorda els orígens d'una festa de referència al país, apropa la seva història més recent i ressegueix la seva evolució a partir dels actes més característics, dels seus protagonistes i de centenars d'imatges per recordar-ho, entre elles tots els pòsters i tots els Reis i Reines Carnestoltes.

El nucli de Fanals -nom originari de Platja d'Aro, fins a l'any 1858 formà part del municipi de la Vall d'Aro- era a primers del segle passat un poblet d'uns 400 habitants, dedicat a l'agricultura, però el seu Carnaval era conegut a tota la comarca. La Guerra Civil va marcar un punt d'inflexió en el Carnaval, i molt especialment la prohibició de celebrar-lo, decretada pel nou règim dictatorial. La festa es va mantenir, però molt minvada i sota l'eufemisme de "bailes de trajes típicos regionales" s'aconseguí el permís de les autoritats per fer algunes vetllades.

El Carnaval platjarenc agafa volada de nou amb l'adveniment de la democràcia. L'any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i el 1979 es va introduir la figura del Carnestoltes. Diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses.

L'any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb només 15 participants, però cinc anys més tard ja eren 50, sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals. Amb el pas dels anys, la Gran Rua ha anat guanyant pes i participants: fins a l'any 2000 es mantenien al voltant de la cinquantena de colles, però només quatre anys més tard ja van ser-ne 81, circumstància que va motivar l'aposta per dividir durant quatre edicions (de 2005 a 2008) la Rua en dues jornades: primer una per a les carrosses, i l'altra per a les comparses i posteriorment de manera indiferent, però en dos dies.

Les darreres novetats introduïdes han estat, a partir de 2013, la Desfilada Infantil primer a Platja d'Aro i després a S'Agaró -esdevenint el complement a la Rua de Colles Locals a Castell d'Aro- i una desfilada en format d'exhibició el dissabte al matí per a aquelles colles d'arreu que no opten als premis del concurs.

Autor: Redacció