El cicle 'Cataluña en la encrucijada” conclou destapant les mancances del Procés

El cicle de debats "Cataluña en la encrucijada" de l'Ateneu de Madrid va arribar ahir a la nit al seu punt i final amb una tertúlia entre sis polítics de cadascuna de les formacions catalanes representades tant a les Corts com a la cambra autonòmica: Xavier Doménech, Sergio Del Campo, Joan Tardà, Jordi Roca, Lourdes Ciuró i Meritxell Batet. L'acte, moderat per l'organitzador del cicle i president de la Secció de Ciències Jurídiques de l'Ateneu, Ángel Luis Alonso, va tornar a posar en relleu les mancances dels arguments independentistes.

Els primers minuts del debat els va aprofitar el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech, que va assenyalar que la situació catalana és un "desafiament obert" a l'Estat. Segons la seva opinió, el "Estat autonòmic està esgotat de facto" i el Partit Popular va cometre un gran error quan va decidir utilitzar la justícia en contra del separatisme.

Representant a Ciutadans hi havia Sergio Del Campo, que va definir el cas independentista com "un tema obsolet". Per al polític del partit de color taronja, la conversió de les eleccions autonòmiques del 27-S en un plebiscit va ser un fet que "ho va canviar tot": "Va quedar absolutament clar que no hi ha una majoria independentista a Catalunya, el resultat invalida l'absurd projecte del Govern". A més, Del Campo també va remarcar la "il•legalitat" que suposa el 9-N i va coincidir amb Doménech en assenyalar la "gravíssima crisi econòmica" i la "sentència del TC" com a motius que justifiquen l'auge independentista.

Per la seva banda, el Portaveu d'ERC, Joan Tardà, va destacar que Catalunya viu ara mateix "un moment il·lusionant" alimentat pel compromís del Govern i del Parlament i pel "consens social al voltant del dret a decidir", cosa que alimenta, va dir, una "democràcia imbatible". El republicà, que també es va referir al cas escocès, va concloure la seva exposició inicial assegurant que la convocatòria d'un referèndum es farà "amb negociació prèvia o sense", donant fins i tot un vaticini de data: la segona quinzena de setembre.

"El procés va començar amb Pujol"
El següent torn de paraula va ser per al diputat popular Jordi Roca, que va remarcar que el Procés "no va començar el 2012 ni el 2015, sinó fa quaranta anys amb l'arribada de Pujol al palauet de la Generalitat". Per a Roca, la veritable emergència és que el Govern "no destini fons públics a l'educació o emergències socials", uns diners que, segons va dir, "es malgasten en nocives solucions referendàries". Roca, que també va acusar la Generalitat de mentir sobre el presumpte espoli econòmic de la comunitat autònoma i la falta d'inversió estatal en infraestructures, va titllar al separatisme de "populista" i d'haver obert "profundes crisis socials".

Seguidament el torn va ser per a la representant del PDeCat, Lourdes Ciuró, que es va referir al títol del cicle en qüestió per manifestar que "no només Catalunya, sinó tot l'Estat, es troba en una cruïlla". Segons Ciuró, la crisi ha influït en el creixement sobiranista i Catalunya compta amb una "proposta de futur i projecte". "Els independentistes som demòcrates i entenem que el conflicte es dirimeix per la via democràtica", va opinar abans d'augurar, com Tardà, que el referèndum es pot celebrar al setembre.

Finalment, la diputada del PSC a les Corts, Meritxell Batet, va celebrar el debat impulsat per l'Ateneu i el va definir com un "instrument imprescindible". En el seu parlament, Batet va defensar el "projecte sòlid de reforma del marc constitucional" del socialisme i va acusar el PP d'"immobilisme" respecte a la causa catalana, encara que també va culpar un Govern de Puigdemont que s'ha "excedit en les seves competències i ha actuat de forma irracional i poc democràtica ".

Caracterització jurídica de Catalunya
Els presents, després de la seva exposició introductòria, van debatre al voltant de la caracterització jurídica de Catalunya. Per Doménech, l'única via de solució possible és atorgar el dret a decidir dins el marc consitucional, una proposta gens coincident amb el criteri de Del Campo, que a part de defensar que la Constitució va portar "un període de pau" a Espanya també va recalcar que la prioritat no és la qüestió territorial, sinó les preocupacions per la desocupació i la corrupció.
En el seu torn, Tardà va reivindicar que "ningú pot ser retingut per la força" i va rebatre que "la democràcia està per sobre de la llei", a més de censurar l'actuació del TC amb l'estatut el 2010.

Pocs minuts després, el seu discurs va ser contrarestat per Roca, que va atribuir la culpa de la judicialització del procés als independentistes. "La sentència del TC s'ha convertit en un mer pretext i resulta absurd que l'Estatut sigui la coartada preferida d'un separatisme culpable d'haver alimentat la hispanofòbia a través de l'idioma, els símbols i les institucions", va puntualitzar.
Per Batet, el més important és "aconseguir crear un clima diferent que permeti el diàleg", però també va recordar al sector secessionista que "la Constitució no té cap problema de legitimitat". Finalment, Ciuró va recordar que el 80% dels catalans demanda la possibilitat d'expressar-se a les urnes i va tornar a queixar-se de la manca de diàleg provinent de Moncloa, cosa que va suscitar una nova aportació de Roca, que va al·ludir a la trobada entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy del passat 11 de gener.

Autor: Redacció