Primera estada del 2018 a la Residència Faber: urbanisme i el futur de les ciutats petites i mitjanes

La globalització, les noves tecnologies de la informació, les xarxes socials, la mobilitat de les persones... estan modificant la forma de la ciutat i la percepció que en tenim. Què és una ciutat? Per què els discursos sempre tenen en compte les ciutats globals, les megalòpolis però no se centren en les ciutats mitjanes i petites? Quines han de ser les respostes d'aquestes ciutats als reptes del segle XXI en un context de globalització? Com poden fer aportacions a la resta de ciutats i relacionar-se amb ciutats de països i cultures diferents o llunyanes? Francesc Serés, director de Faber, explica que per respondre aquestes preguntes "a Faber hem volgut organitzar una estada entorn d'aquesta temàtica, que va començar el dia 10 de gener i acabarà el 31 d'aquest mes".

"Volíem reunir gent d'arreu del món que ens ajudés a repensar la ciutat, com planificar urbanísticament Olot", afegeix Serés. Paral·lelament, Josep Berga, regidor de Cultura i Benestar de l'Ajuntament d'Olot, explica com "les residències que sorgeixen a Faber són fruit de les iniciatives d'institucions locals, i aquestes demandes es converteixen en activitats de retorn per a escoles, instituts, universitats..." I és que "Faber és una institució de servei a la comunitat, a la ciutat i al país. Fem diplomàcia cultural; els residents se'n tornen al seu país amb una xarxa de relacions i coneixement sobre Olot, la Garrotxa, Catalunya i la cultura catalana", afegeix Serés.

Així, en aquesta estada tindrem quinze residents: Brenda Parker, professora associada d'Urbanisme i Política a la Universitat d'Illinois (Chicago, els Estats Units); Monica Datta, escriptora (Nova York, els Estats Units); Maria Sisternas, urbanista i escriptora (Catalunya); Alessandra Romeo, arquitecta, arquitecta paisatgista i artista (Sicília, Itàlia); Mo Sirra, investigador freelance en pràctica d'art, disseny i comissariat (Bagdad, l'Iraq); Maxwell Mutanda, arquitecte i escriptor (Harare, Zimbàbue); Etienne Rouziès, escriptor, historiador i bibliotecari (Perpinyà, Catalunya del Nord); Clara Nubiola, artista i il·lustradora (Catalunya); Aristofanis Soulikias, director de cinema i arquitecte (Mont-real, Canadà); Jessica Wurwarg, especialista en urbanisme i política (Nova York, els Estats Units); Sofia Royo, politóloga (Catalunya); Anne D. Mccullogh, arquitecta urbanista i organitzadora de comunitats (Missouri, els Estats Units); Negin Armioun, arquitecta i investigadora (Iran); Angelina Davydova, periodista ambiental (Sant Petersburg, Rússia), i Ghadeer Mansour, economista i urbanista (els Estats Units).

Els residents faran activitats tancades (a escoles, instituts o universitats) i participaran en els processos de treball del PIAM del nucli antic, per a la qual cosa s'han creat grups de treball específics.

Per exemple, Alessandra Romeo (provinent d'Itàlia) és arquitecta paisatgista i està fent un taller de vuit hores a alumnes de 5è de l'Escola Pia d'Olot amb els quals treballa el paisatge des de la creativitat. I Ghadeer Mansour (provinent dels Estats Units), economista i urbanista, va reunir-se amb David Fernández, membre de la Coop57 i exdiputat de la CUP, per parlar sobre la banca ética. Mansour treballa en projectes per finançar les connexions entre ciutats perquè siguin sostenibles en el temps.

Després d'aquesta estada, en vindran més: els dies 2, 3 i 4 de febrer es farà una hackató ('una marató de hackers') organitzada amb Amical Wikimedia, i del 19 de febrer al 4 de març tindrem una comunitat de pràctica d'un grup de matemàtics. Al març es continuarà amb una miniestada sobre energies renovables i acabarà amb una altra miniestada de dansa. A l'abril, una residència sobre innovació pedagògica i al maig, una sobre robòtica.

Faber va obrir les portes el setembre del 2016 i fins ara ha organitzat vuit estades temàtiques (urbanisme és la novena), el conjunt de les quals ha reunit 99 residents i ha fet possible 83 activitats a escoles, instituts, universitats i centres culturals de la Garrotxa, i també de ciutats com Barcelona, Girona o Figueres.

Autor: Redacció