Notícies més llegides




Política


Catalunya

“Es pot ser independentista i republicà i ser partidari d’una dreta moderada”.

Política  -  15/09/2014  -  14:22

El partit polític Bloc Democràtic Nacional, presentat a Girona el passat juny, ja ha definit una vintena de llistes per als propers comicis municipals.


GIRONANOTICIES.COM

GIRONANOTICIES.COM



Pere Soler i Montoliu



Pere Soler i Montoliu



Pere Soler i Montoliu





Amb un perfil socialconservador, independentista i republicà. D’aquesta manera va aparèixer la nova formació política anomenada Bloc Democràtic Nacional, un partit que va aprofitar les darreries del passat mes de juny per presentar-se en societat. El seu president, Pere Soler i Montoliu, considera que el nou moviment omple “un buit” dins el panorama polític català, i recorda que formar part de la centredreta “no està renyit amb ser o no ser republicà, català o independentista”.

Soler va arribar a Escandinàvia durant els anys 60, primer a Suècia i més tard a Finlàndia, després d’abandonar les seves contrades per haver evidenciat un posicionament contrari al règim franquista a través de manifestacions o publicacions. Més tard, amb la mort del dictador, el fundador del Bloc Democràtic Nacional va encreuar la seva carrera política amb Unió Democràtica de Catalunya, formació en la qual hi va militar 33 anys fins que a les acaballes del 2012, arran d’una forta discussió amb Josep Antoni Duran i Lleida sobre la independència catalana, va abandonar el partit.

La seva dimissió del bloc democratacristià no va provocar una inacció política. Una prova d’això va ser el sorgiment del Bloc Democràtic Nacional, grup que deixa molt clares les seves intencions en el propi manifest fundacional. En aquest document, el partit defensa el model de dues legislatures de quatre anys com a màxim, “i després tornar a la feina d’abans”, diu Soler, mentre que també advoca per una legislació equitativa en matèria d’immigració, per la reinstauració del sometent o per la figura del català com a única llengua oficial.

Fins al moment, la nova formació compta amb una vintena de llistes previstes pels propers comicis municipals de l’any vinent. Una presència, aquesta, que es farà tangible a totes les quatre demarcacions catalanes, entre les quals Girona, província que ha acollit el naixement d’un grup –la vila de Besalú esdevé la seu fiscal del partit- que compta amb el suport de l’expresident del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner, així com de diverses cares reconegudes d’alguns mitjans catalans.
Seria a partir d’una hipotètica independència de Catalunya, però, que el partit, autodenominat “post-independentista”, es faria d’allò més visible. “Som post-independentistes perquè no volem afeblir el procés, no volem dividir el vot; el que pretenem és ajudar al nostre president i això és el que estem fent”, assenyala Soler.
 
Amb quina finalitat va néixer el Bloc Democràtic Nacional?
Pere Soler: Tenint en compte que hi havia una quantitat de gent populista que anava muntant partits, nosaltres, després d’haver anat copsant els diferents sentiments de la gent per tot Catalunya, vam decidir que faríem un grup amb un perfil social-conservador, independentista i republicà.

Amb els propis estatus ja marquem que som diferents, perquè constatem que els que formem part del Comitè del Govern no podrem anar de líders a cap llista. Això serà així per tal d’evitar que passi el que fins ara ha succeït en els partits, que són manats per el número u, pel president o pel seu secretari general, mentre tota la resta ha de fer el que aquesta figura capdavantera vol. El que creiem nosaltres és que ha de ser el Comitè de Govern del partit qui ha de manar al senyor o als senyors que estiguin al Parlament.

Parlant de trets distintius, heu nascut a Girona.
P.S. Sí, haver nascut a Girona també ens diferencia de la resta de partits que ho han fet a Barcelona. En el nostre cas, la seu fiscal la trobem a Besalú, mentre que la presentació del partit la vam fer a Girona.

El vostre manifest fundacional propugna una legislació equitativa en matèria d’immigració. 
P.S. Nosaltres tractem un tema que fa molta por a tots els partits: la legalització de la immigració. Jo mateix vaig haver de ser emigrant a Suècia i a Finlàndia, no per motius de feina sinó per assumptes polítics, i em vaig haver d’integrar a les seves lleis. Els respectava i ells em respectaven, i això és el que volem implantar aquí: un respecte mutu.

Sempre ho resumeixo fent una mica més grossa la frase de Jordi Pujol: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i que vol ser català”. I voler ser català implica que s’hagi integrat o que s’estigui integrant. Els que no siguin catalans tindran el mateix respecte que el que tenim actualment amb tots els estrangers que viuen aquí, però no seran catalans i hauran de respectar les lleis de la mateixa manera que ho fan els ciutadans catalans.

L’etiqueta de “partit de la dreta catalanista” s’ajusta al vostre perfil?  
P.S. Ser de dretes no és dolent. El que seria dolent és ser d’extrema dreta. Però ser un partit de centre-dreta no està renyit amb portar-se molt bé amb la centre-esquerra. Això ho estem veient ara amb la relació del nostre bon amic, el president Artur Mas, amb el senyor Oriol Junqueras.
Nosaltres estem disposats a convidar i a treballar per al país amb tothom, no volem discriminar a ningú de la mateixa manera que tampoc volem que ens discriminin. Es pot ser de dretes i ser social; la gent ha de viure perquè un país pugui tirar endavant, i això, per a nosaltres, és ser social. Ara bé, el que no és social, considerem, és el fet de donar les coses a les persones sense que aquestes s’ho guanyin, ja que volem creure amb l’esforç dels ciutadans. No obstant això, en aquests moments pensem que hi hauria d’haver un mínim de subsistència per a les persones.

Considera que un perfil de dretes està estigmatitzat avui en dia?   
P.S. Crec que ser una mica de dretes sí que està estigmatitzat. Una de les meves lluites durant molts anys ha estat la de comentar a la gent d’esquerres, on hi tinc molts amics, que perquè s’agafen a la bandera de l’independentisme i neguen a la dreta que pugui ser independent. Per què tu que et fas dir republicà i ets d’esquerres negues a una persona que sigui de dretes que pugui ser republicana? Què hi té a veure la ideologia de cadascú per definir si algú és o no republicà, català o independentista? Nosaltres defensem que es pot ser independentista republicà i ser partidari d’una dreta moderada; no fa falta ser d’esquerres per ser català.

Tornem als vostres objectius. Per què defenseu la recuperació del sometent?   
P.S. El sometent realitzaria una vigilància de les terres de pagès i estaria coordinat amb els Mossos a través d’un treball tècnicament avançat, la qual cosa es pot fer. No hem d’oblidar que el conseller Felip Puig estava a favor d’aquesta figura.

No es tracta de fer un exèrcit, sinó d’ajudar a la policia autòctona i d’esdevenir un reforç que no encariria el pressupost de les nostres arques. El que vol fer el Bloc Democràtic Nacional és recuperar el sometent i modernitzar-lo, convertir-lo en un cos voluntari que ajudi a vigilar una gran part de la nostra terra.

Un altre dels vostres objectius és presentar “desenes de llistes” per a les eleccions municipals del 2015. Com va aquest treball?
P.S. De moment hi ha definides unes 18 o 20 llistes repartides per les quatre demarcacions catalanes. Fins ara hem anat a poc a poc, però a partir d’ara ja empenyerem una miqueta més per tal d’ajudar als partits que lideren el procés a aconseguir la independència.

La vostra presència a la província gironina és notòria?
P.S. És notòria si parlem de la importància dels pobles, però encara no és significativa en relació a la quantitat de pobles. És per aquest motiu que a hores d’ara estem buscant gent de Girona, on segur que hi haurà llistes, així com també persones de les comarques de Tarragona o al Barcelonès, entre d’altres zones.

Acabem. Com a grup, quina opinió us mereix la situació que viu el país?
P.S. Creiem que ara ha arribat el moment de començar a explicar a la gent què passarà quan siguem independents. Els hi hem de dir que la feina no s’acaba al dia 9 de novembre, i cal fer entendre als ciutadans que ho passarem malament, però que amb el temps, que pot ser més o menys llarg depenent de com es desenvolupin els fets, ens en sortirem. Ara bé, passar-ho malament és el peatge que ens ha de portar al triomf, perquè si no és així, també ho passarem malament però a més a més serem un poble derrotat.


Autor: Jordi Nierga/GN





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Alejandro Fernández

Carles Enric

Alejandro y el momento histórico

El Partido Popular ha elegido a Alejandro Fernández como su candidato para las próximas elecciones...


alt - El presidente del PP de Cataluña, Alejandro Fernández

Carles Enric

PP y Ciudadanos deben ir juntos en las elecciones

El abandono del PSOE a sus votantes para mantener a Pedro Sánchez deja a su candidatura en una posi...