Robatoris, carrers i Ràdio Llançà: el directe d’Escarpanter dispara el malestar veïnal

El directe d’Instagram amb què l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, volia respondre les preguntes dels veïns va posar sobre la taula una llarga llista de problemes pendents. Escarpanter va contestar diverses intervencions, però en qüestions com la seguretat, l’estat dels carrers o els parcs infantils va recórrer sovint a projectes futurs, limitacions de personal i compromisos sense una data concreta de resolució. Després de veure el directe, diversos veïns han contactat amb aquest mitjà per expressar la seva indignació: consideren que, quan plantegen problemes que pateixen cada dia, reben excuses en lloc de solucions.

La seguretat va concentrar algunes de les crítiques més dures. Preguntada per la situació al municipi, l’alcaldessa va insistir que «Llançà no és un poble insegur», tot i reconèixer que hi passen fets que preocupen els veïns. Ruth li ha retret que no expliqui prou els episodis d’agressions i robatoris i ha assegurat que hi ha comerciants que es queixen dels furts i de la necessitat de desplaçar-se a Figueres per denunciar-los. «No fas bé la teva feina», li ha etzibat.

Sobre les denúncies, Escarpanter va admetre que la plantilla actual dificulta mantenir una oficina oberta amb freqüència a Llançà. Va expressar la confiança que la futura comissaria de la Policia Local permeti reorganitzar el servei, però no va assegurar quan es podrien presentar denúncies de manera habitual al municipi. També va situar el projecte d’una comissaria dels Mossos en els anys 2028 o 2029. Per als veïns que avui han d’anar fins a Figueres, la indignació neix precisament d’aquesta distància entre el problema actual i les solucions anunciades per d’aquí a anys.

Les preguntes sobre l’estat dels carrers van obtenir una resposta semblant. L’alcaldessa va anunciar un pla d’asfaltatge i millora de voreres de 300.000 euros que, segons va dir, podria començar a finals d’aquest any o principis del vinent. Davant les queixes pels parcs infantils, va reconèixer que hi ha instal·lacions en mal estat i va apuntar a la possibilitat d’incloure-hi una partida en els pressupostos de 2027. Mentrestant, els veïns continuen denunciant voreres, escales i espais de joc que necessiten manteniment.

Ràdio Llançà també va provocar indignació. Preguntada per veïns que consideren que l’emissora està abandonada, Escarpanter va explicar que la persona que ocupa actualment la plaça està de baixa des del juny i va defensar que, des del seu punt de vista, el servei es presta bé. També va afirmar que Quim Agustí havia deixat la feina municipal per motius personals i que la plaça s’havia cobert mitjançant un concurs. Però aquesta explicació omet una part decisiva de la història: després de deixar la feina a l’Ajuntament, Agustí va continuar durant dos anys mantenint les emissions i la programació de Ràdio Llançà com a voluntari. Segons relata ell mateix, quan ja preparava un nou curs del projecte de ràdio de l’Institut de Llançà, l’alcaldessa li va comunicar per WhatsApp que no el faria i que aturés qualsevol altre projecte que tingués per a l’emissora. Agustí denuncia que se’l va apartar sense una reunió ni una explicació dels motius. Deixar una plaça de treball i ser apartat posteriorment d’un projecte voluntari són dos fets diferents. Escarpanter va parlar del primer, però no va explicar per què va prescindir de la col·laboració d’Agustí ni va concretar cap mesura per recuperar l’activitat que els veïns troben a faltar a la ràdio.

El malestar s’estén al sector de Sant Carles, on una comissió veïnal va registrar 1.140 signatures per reclamar mesures contra les inundacions recurrents. Un dels impulsors de la recollida lamenta que l’alcaldessa no esmentés aquesta mobilització en parlar del problema i li reclama que expliqui quines actuacions pensa impulsar. També qüestiona que ara presenti la situació com un problema heretat i difícil de resoldre quan, segons li havia explicat el responsable d’un establiment afectat, anteriorment havia vinculat una possible actuació a la disponibilitat pressupostària. «En què quedem?», pregunta.

També hi ha queixes per la neteja. Rosa María denuncia que els contenidors del carrer Mestral s’omplen a mitja tarda amb residus dels restaurants de la zona i que l’entorn continua brut i amb males olors. És un altre exemple dels problemes concrets que els veïns volen veure resolts.

En aquest context, la frase de l’alcaldessa que «està de pas» ha generat encara més malestar. Potser Escarpanter no pretenia donar-li aquest sentit, però entre veïns que reclamen actuacions urgents pot sonar a una manera de desentendre’s del que queda per fer. D’aquí que la frase recordi la dita castellana «para lo que me queda en el convento, me cago dentro». Llançà necessita una alcaldessa que assumeixi els problemes fins al final del mandat, no que transmeti la impressió que ja mira cap a la sortida.

El directe va servir perquè Escarpanter escoltés i respongués una part de les preguntes. Però la indignació que ha provocat mostra que escoltar no és suficient. Prendre nota, anunciar una futura inversió o remetre una solució a la pròxima legislatura no resol allò que els veïns denuncien avui. L’alcaldessa té pendent convertir les respostes d’Instagram en actuacions amb terminis que els llançanencs puguin comprovar.

Autor: Redacció