L'Ajuntament de Banyoles ha completat recentment les obres per rehabilitar el Molí dels Paraires per a fer-lo visitable. Els treballs han permès instal·lar també a l'espai una picoturbina com a exemple de font d'energia hidràulica sostenible.
Les obres de rehabilitació de l'edifici s'han centrat a consolidar l'estructura, repicar la pedra i restaurar les zones més degradades. A més, els treballs han permès fer visible el salt d'aigua de quatre metres del rec Major, després de netejar-ne els sediments per recuperar-ne l'alçada original. També s'ha canviat l'anterior porta de fusta d'accés a l'edifici per una reixa de ferro per fer visible el rec i el salt d'aigua des de l'exterior.
Els treballs han permès instal·lar també a l'espai una picoturbina com a exemple de font d'energia sostenible, recuperant la tradició de l'ús de l'aigua com a força motriu al llarg del rec major. L'energia que es produeixi s'abocarà a la xarxa pública i abastirà l'enllumenat públic.
Les obres i la instal·lació de la picoturbina han suposat una inversió d'uns 80.000 euros, dels quals la Diputació de Girona n'ha aportat uns 50.000.
L'alcalde Miquel Noguer ha destacat que "la recuperació del Molí dels Paraires ens permetrà posar en valor el patrimoni al voltant dels recs i incorporar aquest antic molí a la ruta del Rec Major". Aquest molí servirà com a exemple per a visites escolars, estudiosos i visitants en general.
La rehabilitació del Molí dels Paraires forma part del projecte per convertir el Rec Major en un eix vertebrador per millorar la connectivitat entre l'Estany i el Barri Vell amb la vista posada en el turisme. A més de la rehabilitació del Molí dels Paraires, el projecte inclou també la recuperació del darrer tram del rec, entre els carrers Jaume Butinyà i Blanquers; i la definició d'una nova ruta al voltant del rec.
El Molí dels Paraires
Durant l'Edat Mitjana Banyoles era coneguda per la qualitat dels seus draps de llana, que s'exportaven arreu del Mediterrani. Un dels principals passos en l'elaboració dels draps era el batanat, que servia per desengreixar, regularitzar i endurir els teixits.
Aquest procés es portava a terme en els molins drapers, on la força de l'aigua feia girar una roda hidràulica que movia el batà, una màquina formada per dues grans maces de fusta que colpejaven alternativament els draps.
El molí dels Paraires, amb un salt d'aigua de quatre metres, apareix documentat per primera vegada al segle XIV. L'any 1685 pertanyia a la Confraria dels Paraires, gremi dedicat a la indústria llanera. A partir del segle XVIII, la introducció de nova maquinària i de nous materials, com el cotó o la seda, va provocar una progressiva davallada de la demanda de draps.
Finalment, a mitjan segle XIX, la confraria es va acabar dissolent. Des d'aleshores, i fins al seu abandonament, el salt d'aigua del molí es va aprofitar per diversos negocis, des d'un molí fariner fins a una fàbrica de fideus.
Autor: Redacció
Radio en directo
