Les ‘Rutes de la Llibertat’ es presenten a Sant Cebrià de Rosselló

El monument alçat a la memòria de Lluís Companys i als catalans morts per la llibertat a Sant Cebrià de Rosselló, a la Catalunya del Nord, ha estat el testimoni d’excepció avui de l’acte de presentació de les anomenades ‘Rutes per la Llibertat’, una activitat impulsada per l’ajuntament del municipi nord-català, el govern català a l’exili, la xarxa cebrianenca i la Fundació Reeixida. En concret, els itineraris volen recordar els trajectes que van travessar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, uns recorreguts que van organitzar els independentistes catalans que col·laboraven amb la Resistència Francesa amb l’objectiu d’ajudar als que s’escapaven de la barbàrie feixista. 

A l’acte hi han estat present diverses autoritats, com ara el president de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont o el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, així com el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera; el professor Eric Forcada o la presidenta de la Xarxa Cebrianenca, Marie-Thérèse Pull Sanytas. Durant l’acte, amb Puigdemont al capdavant, també s’ha homenatjat la figura de l’exalcalde de la localitat, Jean Olibo, qui va ser membre de la xarxa de resistència  i evasió Louis Brun.

Uns itineraris cabdals

Gràcies a aquestes rutes, es va poder travessar d’un costat a l’altre de la frontera a ciutadans jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier o el ministre francès de la guerra Monteil (els fills dels quals havien estat afusellats pels nazis), entre moltes altres persones. 

En aquest sentit, els lluitadors per la llibertat catalans van col·laborar amb els serveis dels aliats i amb els governs de França, el Regne Unit, Polònia i els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, i per això van ser reconeguts i guardonats per aquests mateixos governs amb medalles i certificats que condecoraven la seva lluita contra el feixisme. La detenció del president Companys per la Gestapo i la seva posterior entrega als franquistes, que el van assassinar al castell de Montjuïc, van activar encara més l’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.

Autor: Redacció