L’Ajuntament de Girona edita el 19è volum de la col·lecció “Girona fotògrafs” dedicat a Moisès Tibau

L’Ajuntament de Girona acull avui la presentació del 19è volum de la col·lecció “Girona Fotogràfs”, dedicat al fotoperiodista Moisès Tibau. El llibre recull una vuitantena d’imatges de la primera època de Tibau, algunes publicades a El Punt Diari. Entre aquestes també hi figura una petita representació de fotografies capturades amb la càmera Polaroid que mostren una mirada més experimental. L’acte de presentació tindrà lloc a partir de les 18 h a Sala Miquel Diumé del consistori i comptarà amb la participació de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; del fotògraf, Moisès Tibau; de l’autora dels textos del llibre, Anna Pujols, i del cap del Servei de Gestió Documental, d'Arxiu i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas.

El volum és una selecció fotogràfica datada entre els anys 1982 i 1985. Girona és l’escenari principal, però Cadaqués hi té un paper protagonista. Lluny del tràfec de ciutat, el poble és recer, migdiades, gats al carrer, pells colrades de sol i mar, queviures, vermut i turistes. Entre un lloc i l’altre, la silueta del castell de Sant Julià de Ramis i el fum de la fàbrica Torres Hostench, a Sarrià de Ter, també s’inclouen en aquesta selecció. Fora del Principat, el conjunt aplega algunes fotografies de Londres amb motiu del Live Aid.

El recull fotogràfic també recorda un eslògan: «Girona, cal anar-hi». Aquest va ser el lema de la campanya de promoció turística de la ciutat l’any 1982. Es van imprimir cartells, tanques publicitàries i es van penjar pancartes a l’autopista per seduir els visitants. A mitjans dels anys vuitanta, Internet i la tecnologia  eren un experiment i qualsevol acció de difusió només contemplava el paper. A mesura que la ciutat s’obria al públic, també s’aprofitava per rentar-se la cara. El 1982, al mateix temps que s’enderrocava el camp de futbol de Vista Alegre tenia lloc la reforma de l’Estació d’Autobusos. La Girona d’aquell moment era l’avantsala de la de l’avui. A més d’aquestes dues obres, el llibre reflecteix alguns dels canvis en la fisonomia de la ciutat.

En un vídeo de l’any 1986, un periodista de Televisió de Girona va entrevistar en Moisès Tibau. La conversa va ser en banyador i a la platja. A mesura que  progressava el diàleg, presentador i artista avançaven metres. Amb l’aigua al coll, a les acaballes de la xerrada, el periodista li demanava quatre peces per conservar. L’any 2022, amb una tramuntanada de por, sense càmeres i a recer de la badia de Portlligat, la mateixa pregunta i una resposta: el morter de marbre de l’oncle matern, els tresors recollits al mar, la biblioteca dels pares i els negatius fotogràfics. Des de l’any 1995 el darrer desig es custodia al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona.

Autor: Redacció