Ho he vist més d'una vegada: hi ha els nens pesadets i donen la llauna, i, el pare o la mare, els donen el mòbil per a la seva distracció. El que s'ha fet tota la vida és que el nen es busqui els seus entreteniments, amb els jocs que té guardats, amb les coses que descobreix a la natura. Això el nen fa creatiu. El mòbil el fa addicte, enganxat a una cosa que, tard o d'hora li pot fer força mal, perquè les immoralitats que poden descobrir, sense tenir cap mala intenció, són molt greus i nombroses.
A quina edat se li pot deixar el mòbil? Que un nen pugui dedicar una estoneta a una pel·li al mòbil del seu pare, no té més problema, sempre que sigui molt de tant en tant. Que l'adolescent pugui comunicar-se amb els amics amb el mòbil, podem dir que pot ser molt important, però no es pot admetre que el noi o la noia se'n vagin a la seva habitació i passin hores amb el mòbil.
Experiència ja hi ha moltíssima. No ens hem de llepar el dit. Fins i tot força universitaris són capaços, avui dia, de reconèixer el mal que els va fer el mòbil. Sembla terrible que encara hi ha pares tan al núvol que no s'adonen del mal que fan als seus fills.
Autor: Jesús Domingo Martínez
Radio en directo
