Tornem a perdre pes

Després de veure el partit del Barça de diumenge amb les imatges i vídeos dels crits d'independència al Camp Nou i la senyera gegant, no puc evitar emocionar-me i tenir la  pell de gallina. Estem vivint un moment únic, que segur que la gran majoria de catalans encara no havia viscut mai, i perquè no dir-ho, estem saborejant molt el moment. Són dies on la gran majoria de converses dels catalans acaben en eleccions, referèndum i independència i els uns als altres ens hem animat i tenim una esperança que mai havíem tingut. Sabem que no ho tenim fàcil, que potser vindran uns temps durs econòmicament, que potser no formarem part de la UE, o que fins i tot ens enviaran tancs. Però el que també sabem és que un moment així no l'havíem viscut mai.

Els polítics és veu que una vegada més no veuen la mateixa realitat que nosaltres, suposo que ells al seu món han viscut moltes altres vegades un moment com aquest, i moltes altres vegades s'han presentat en unes eleccions tan importants com ho són les del 25 de Novembre. I és que aquestes eleccions no són unes més, són les eleccions.  

Fa tan sols dos anys el sector independentista ja es va fragmentar de la mateixa manera que ara, el sector disconforme amb ERC va formar Reagrupament i després també es va formar Solidaritat. Evidentment és difícil tenir força conjunta quan una mateixa idea està tan fragmentada i ara sembla que hagi de passar una cosa semblant.

Tenim ERC i SI que no han aconseguit pactar una candidatura conjunta, tenim Reagrupament que encara no sabem ben bé on anirà a parar i per acabar de separar una mica més potser tindrem una nova opció política que és la CUP. De la mateixa manera que Reagrupament es va quedar a les portes del Parlament a les anterior, a la CUP o fins i tot a Solidaritat els hi pot passar el mateix. I el sector independentista tornaria a perdre pes i no tindria una representació forta al Parlament. Era tan fàcil com fer un bloc conjunt independentista per tenir pes i tirar endavant la proposta d'independència sense dependre del simple nacionalisme.  La gent ara mateix ha demostrat anar “tots a una” sense mirar color, i sense filar gaire prim en quan al programa electoral.

El que és evident i el que podem veure és que els catalans volem la independència i després tindrem ganes de decidir quina Catalunya volem, segur que la majoria no volem una Catalunya amb retallades, però ara tenim pressa i volem el nostre país sense discutir de moment de quin color el volem. Els resultats són bastant previsibles, i veiem com CiU pot tenir majoria absoluta o gairebé. Per què no per una vegada escoltem més els ciutadans i anem tots a una per aconseguir el propòsit que fins fa tants anys lluitem i ara estem més a prop que mai per aconseguir-ho?

Alda – Estudiant de Ciències Polítiques

Font: GN

Autor: Alda Pérez Carreras