Josep Lluís Santamaria: “Volem millorar la convivència entre el sector industrial i residencial”

L’alcalde de Riudellots de la Selva, Josep Lluís Santamaria, fa balanç d’aquests primers mesos a l’alcaldia. Ho fa amb el convenciment que hi ha un munt de feina per fer damunt la taula, però amb les directrius clares del rumb que ha d’emprendre el nucli. “Tot i que el poble ha revifat d’un temps ençà pel que fa a la participació ciutadana en actes i esdeveniments, encara manca fer més vida de poble; som el que es considera un poble dormitori. Cal potenciar i donar suport al comerç local, i també necessitem atraure el jovent del poble millorant l’oferta d’activitats per a ells. També cal pensar en la gent gran, en poder-los oferir el millor envelliment possible”, assenyala.

Quina valoració en fa d’aquest temps a l’alcaldia?

Bé, no sé si jo soc el més adient per respondre aquesta pregunta, preferiria que fos el poble qui en fes la valoració; en gran part soc alcalde per la confiança que varen dipositar en la nostra candidatura en les darreres eleccions del maig del 2023. Personalment, la valoració és positiva, soc molt autoexigent i això sempre em fa estar en alerta i pendent de tot. Treballo diàriament, sense buscar protagonismes, perquè els riudellotencs i riudellotenques se sentin orgullosos i orgulloses de ser-ho. Tenim molta feina per fer, en soc plenament conscient. Depenent del context, quatre anys poden semblar una eternitat, però al proper juny ja haurem arribat a l’equador de la legislatura actual.

 Rellevar una alcaldessa històrica com Montse Roura ha estat fàcil?

Com molt bé dius la Montse és una alcaldessa històrica, vint anys de govern no els aconsegueix qualsevol. I, com a tal, el relleu sempre es planteja com un repte.

 El pacte de govern amb ERC avança a bon ritme?

La valoració actual que faig del pacte reafirma els motius que ens varen portar a fer-lo. Amb l’acord s’inclouen les dues forces polítiques més votades a l’equip de govern, sumem nou dels onze regidors del consistori. A més, cercàvem la voluntat de buscar consensos amplis i teixir aliances per aconseguir una millora continua del municipi i de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Riudellots de la Selva. 

Crec que parlo en nom de tot l’equip de govern si responc que n’estem satisfets, del pacte. Treballem còmodament plegats, i evidentment tenim punts encontrats, però sempre acabem trobant l’entesa amb l’únic objectiu del benefici pel nostre poble.

Una de les grans inversions que va anunciar al principi del mandat era la reurbanització de la urbanització de Can Jordi. En quina situació es troba, aquest projecte?

És un projecte més complex del que pot semblar a simple vista: no per la dificultat de l’obra, sinó perquè hi ha la casuística que és una urbanització compartida entre dos municipis i tots hem d’anar a la una. Ambdós municipis tenim la voluntat d’executar les obres com més aviat millor; és de justícia que així sigui.

Actualment, disposem d’una versió molt avançada del projecte, tot i que no és definitiva, que ja hem presentat als veïns i veïnes. Cal incloure alguns canvis i això sempre es tradueix en temps. Però, repeteixo: tant la voluntat del nostre ajuntament com la del poble veí és poder realitzar les obres com més aviat millor, amb l’objectiu que sigui dins d’aquesta legislatura.

En matèria d’inversions, quines altres passes endavant s’han fet?

Una de les inversions més esperades d’aquest mandat és la construcció d’un espai polivalent que inclogui la nova biblioteca, entre altres equipaments que tenim al cap. Per a poder tirar endavant qualsevol edifici primer de tot cal disposar del terreny per a fer-lo i, actualment, estem fent els tràmits administratius per a poder-lo disposar abans de finalitzar l’any. Un cop sigui de propietat municipal engegarem tota la maquinària per fer-lo realitat.

Un problema endèmic són les inundacions del nucli antic del poble. S’ha avançat en el pla d’acció previst?

Una de les prioritats d’aquest equip ha estat des del minut zero el fet de cercar la solució òptima per a poder resoldre el problema de les inundacions del nucli antic del poble. Hem realitzat diverses reunions de treball tècniques per poder fer un diagnòstic complet d’on prové el problema i quines opcions hi ha per a solucionar-lo. Avui, disposem d’un inventari amb diàmetres i profunditats de tot el sistema de pous i canonades d’aigües plujanes de gran part del poble nou, això ens permet tenir un càlcul teòric del volum d’aigua que recull el sistema en episodis de pluja en el punt més crític (nucli antic). Cal recordar que l’aigua de pluja s’evacua per gravetat fins arribar a ‘El Cric’, i que el punt més baix i més proper a aquest és el nucli antic. Aquest inventari és del tot imprescindible per a poder dimensionar què cal fer per evitar la saturació i posterior inundació.

En pròximes reunions de treball ja tindrem sobre la taula un pla d’acció que consistirà en diverses actuacions (obres) que s’hauran d’executar en els propers anys. Tenim l’esperança que aquestes actuacions siguin la solució definitiva.

Recentment, heu presentat la metodologia del procés de participació ciutadana per decidir el destí de 200.000 euros del pressupost municipal de l’any vinent. Què n’espera?

Cert. De fet, ara ens trobem en fase de presentació de propostes fins a finals d’aquest mes d’octubre. La voluntat de qualsevol procés participatiu és que la població esculli com vol invertir una determinada xifra de diners, en el nostre cas 200.000 euros, d’entre un ventall de propostes seleccionades. Crec que és una molt bona eina per identificar d’una manera diferent les mancances o necessitats que té el municipi. I fins i tot, cal analitzar les que s’acaben descartant, ja que els motius poden ser diversos (entre d’altres, que l’import de la inversió proposada superi els 40.000 euros). En un futur, aquests projectes inicialment desestimats es poden tenir en compte per a inversions del municipi en pressupostos posteriors.

Quina és l’aposta cultural que defensen des de l’Ajuntament?

Apostem, sens dubte, per la cultura de proximitat. Primer de tot, donant suport amb què calgui a totes les entitats del nostre municipi, que no en són poques tenint en compte que som  poble que no arriba als 2.100 habitants. També oferim exposicions itinerants mensuals a la Casa de Cultura d’artistes propers a Riudellots, així com cicles de teatre amateur a la sala d’actes del municipi. Col·laborem en publicacions de llibres amb temàtiques directament relacionades amb el poble, i aviat, precisament, presentarem el darrer.

Com a novetat, aquest 2024 hem creat un festival de música anomenat ‘L’Intrèpid’, on tota la programació ha estat en català i paritària, tot i que l’afluència de públic no ha estat l’esperada. Ja estem treballant en una nova edició, que inclourà algun canvi amb l’objectiu que es converteixi en un festival referent a les comarques gironines.

Actualment, quina és la situació de l’habitatge a Riudellots? 

Si hagués de reconèixer un punt feble de Riudellots, l’habitatge en seria un. El parc d’habitatges lliures és mínim i el que hi ha és car. Això implica que els joves que es volen independitzar no ho puguin fer, i que gent que busqui un model d’habitatge diferent o més econòmic del que actualment disposa no el pugui trobar. En un futur s’han de desenvolupar sectors residencials que ampliaran la disponibilitat d’habitatges, serà llavors quan haurem de valorar quines mesures podem prendre com a consistori perquè tothom pugui accedir a un habitatge digne.

Com ha de ser el Riudellots que contempla a mitjà termini?

Doncs, sincerament, no serà un model de poble molt diferent de l’actual. Calen millores, evidentment, però no un canvi dràstic. Hem de millorar la convivència entre el sector industrial i el residencial: és important recordar que tenim un dels polígons més importants i amb més activitat de Catalunya, i això comporta avantatges, però també inconvenients com els sorolls, les olors, el trànsit de vehicles pesants...

D’altra banda, tot i que el poble ha revifat d’un temps ençà pel que fa a la participació ciutadana en actes i esdeveniments, encara manca fer més vida de poble; som el que es considera un poble dormitori. Cal potenciar i donar suport al comerç local, i també necessitem atraure el jovent del poble millorant l’oferta d’activitats per a ells. També cal pensar en la gent gran, en poder-los oferir el millor envelliment possible. Finalment, alguns fets puntuals no ens han de fer sentir insegurs, Riudellots és un poble tranquil i segur en termes generals.

Autor: Redacció