Montoro va fer públiques les llistes de morosos amb la Delegació d’Hisenda de l’Estat espanyol; però no ha publicat els beneficiaris de l’amnistia fiscal que ell mateix va autoritzar i que molts amics seus varen aprofitar, segons es remorejava pels mitjans de comunicació. En aquesta llista posada a disposició dels ciutadans de totes les condicions, de ben segur que n’hi ha molts que no varen pagar perquè tampoc varen cobrar de l’administració pública; de ben segur que també n’hi ha del sector farmacèutic i d’altres que no són mereixedors d’aquesta discriminació.
S’han publicat quantitats molt gruixudes, i no entenc per quina raó s’ha permès arribar tan amunt, si no tinc en compte els personatges en qüestió o titulars del deute; a mi, fa trenta anys, per 1,5 milions de pessetes, corresponents a la “cuota” patronal de quatre treballadors, em varen embargar i subhastar el negoci de carnisseria, amb el corresponent embargament de la nòmina, fins a liquidar el deute amb el 20% de recàrrec; és clar que era amb el govern de Felipe González a Madrid i Jordi Pujol a Catalunya; però m’agradaria saber l’època de l’inici dels deutes astronòmics per poder valorar la magnitud del favoritisme, perquè tolerar que s’acumuli un deute global de més de 15.000 milions d’euros és per tenir-ho en compta per part del nou govern que ocupi la cadira grossa de la Moncloa, i el Congrés dels diputats, perquè és diner que han hagut d’aportar els ciutadans a l’hora de rescatar els bancs que no varen preveure el desastre que ells mateixos estaven provocant amb l’especulació del sòl i l’habitatge, cosa que va repercutir a la bossa dels pensionistes, que Rajoy fa servir per continuar mentint dient que anem molt bé.
Davant d’aquestes incongruències no ha de sorprendre a ningú que amb la doctrina que predica Podemos i la seva coalició amb altres grups, Pablo Iglesias s’hagi presentat a Madrid amb 69 escons en els primers comicis, i només amb dos anys de vida política; espero que sigui capaç de conservar la virginitat en matèria de corrupció, perquè en aquests moments té una clau important per obrir i tancar portes condicionants per al futur de l’Estat espanyol; llàstima que no està a favor de la indepedència , però ja és molt que estigui a favor del referèndum a Catalunya.
Autor: Màrius Viella
Radio en directo
