D'un temps ençà, no deixo d'ensopegar-me amb persones perfectes, que mai han fet res dolent ni passa per la imaginació. Es tracta d'individus de purificades virtuts, que no deixen res al plat ni arriben a casa més tard de les deu.
No solament es cuiden de no caure en errors impropis de la seva talla moral, sinó que exerceixen també dd'implacablesgossos a l'aguait del maligne, com ferotges fiscals populars en recerca de cabelleres alienes. Tot el dolent prové dels altres, perquè aquests superherois d'ara són al·lèrgics a qualsevol autocrítica, encara que es fon en fets notoris que els afecten i que deixen molt a desitjar.
Els perfectes de qui parlo mai estan desencertats. Ni encara que es demostri empíricament. El seu és imposar el seu criteri sense indici de dubte, si més no racional, perquè es tracta d'éssers iinfal·liblesper naturalesa cridats a guiar el poble cap a un paradís promès, en el qual la felicitat serà completa i ja no caldrà pagar la vinyeta de la moto. Quan parlen, ningú és capaç de detectar-hi la més mínima incertesa, perquè són subjectes que desentranyen les més insondables claus de la humanitat, com a conseqüència d'una sòlida saviesa adquirida a la cantina de la facultat entre el dens fum de tot allò que es pugui fumar.
Autor: Jesús Domingo Martínez/GN
Radio en directo
