Engrunes?

La situació econòmicament precària de la màxima institució catalana s'explica, sobretot, per l'espoli fiscal i l'infrafinançament que pateix el país de forma crònica, i que s'ha agreujat en els últims anys com a eina política per part de l'Estat per castigar les aspiracions sobiranistes dels darrers governs catalans. Una tàctica immortalitzada per la mítica frase de Daniel de Alfonso davant de Fernández Díaz en plena reunió conspiradora: "les hemos destrozado el sistema sanitario". Aquesta realitat convé tenir-la sempre present, però no pot servir com a excusa per oblidar que les polítiques de retallades, amb un clar biaix ideològic neoliberal, dels governs del President Mas varen generar un important impacte sobre els serveis públics de Catalunya i sobre els treballadors que els gestionen. Un impacte que va provocar un malestar que s'ha anat arrossegant en els anys i que s'ha materialitzat ara en forma de vagues que reclamen, sobretot, que l'actual govern premi l'accelerador a l'hora de revertir aquelles retallades.

Davant d'aquesta situació, era interessant escoltar quines eren les consideracions de l'espai polític hereu d'aquella Convergència que va capitanejar aquelles retallades: Junts per Catalunya. Renegaria del llegat de Mas o el defensaria? Doncs al final, ni una cosa ni altra. La reacció va ser una ficada de pota d'aquelles que passarà a les hemeroteques i impropi d'una força política que ara mateix presideix la Generalitat. "Ens distraiem amb qüestions que no són les essencials. Ens estem barallant per les engrunes", va declarar Eduard Pujol, portaveu de JxCat.

La reflexió al voltant d'aquestes paraules és clara: parlem sobre com fer la independència i no perdem el temps discutint altres coses com ara com hem de finançar el sistema sanitari. Aquesta idea val a dir que no és la primera vegada que s'expressa, sinó que han estat diversos els sectors de l'independentisme que l'han defensada. Però, què hi ha darrere d'aquesta afirmació?

Només una persona que es troba dins de tots els grups de privilegi podria demanar abandonar tots els debats socials durant el procés de construcció de la República. Només pots dir això quan tens els recursos econòmics per no haver de patir per pagar les factures en un futur previsible o per poder accedir a la sanitat o qualsevol dels serveis públics essencials perquè els tens garantits a través del mercat privat. Quan l'únic àmbit en el qual els teus drets estan en perill és la vulneració de drets civils i polítics que l'Estat exerceix contra l'independentisme, la temptació d'intentar centrar totes les energies en aquesta causa i abandonar tota la resta és molt humana. Aquí és on l'altura de mires i la maduresa política, així com la sensibilitat social més essencial, t'hauria de fer entendre que la teva situació de privilegi no és la de molta gent de Catalunya, i que per aquest motiu és enormement nociu pel moviment republicà utilitzar-lo com a excusa per tapar altres lluites. Una altura de mires i una maduresa política, així com una sensibilitat social essencial que JxCat no va mostrar en aquest cas.

La majoria social necessària per a poder afrontar reptes col·lectius tan importants com és la construcció d'una República no s'aconseguirà només a partir de proclames patriòtiques i crides a postposar per a un futur indeterminat qualsevol altra reivindicació ("qüestions que no són les essencials", segons Eduard Pujol). Entrellaçar les lluites per a millorar la realitat social del nostre país i per a aconseguir les eines necessàries en la transformació d'aquesta realitat és la via per obtenir les dues victòries. Intentar separar-les, és abocar-nos a uns fracassos assegurats. La República serà filla de les lluites per conquerir una vida millor, en tots els aspectes, o no serà.

Autor: Joan Plana / ERC Roses