Joan Giraut: 'Amb nosaltres l'obra i el programa que ja estan definits podran continuar endavant'

Joan Giraut buscarà el pròxim 26 de maig el seu vuitè mandat a l'alcaldia de Castell-Platja d'Aro. Ho farà liderant una llista, la de Junts per Castell-Platja d'Aro, que presenta diversos canvis en el seu organigrama però que vol mantenir la manera de fer exhibida fins ara com a principal aval de cara a les urnes. “Si la ciutadania ens dona la seva confiança, l'obra i el programa que ja està definits podran continuar endavant”, explica Giraut, que en cas de revalidar l'alcaldia podria arribar a sumar 30 anys al capdavant del consistori platjarenc.

Com s'està desenvolupant la campanya electoral?

Joan Giraut. Segueix la cronologia normal, com la resta de campanyes d'aquest tipus: la preparació del programa, de l'equip, dels plantejaments que els mitjans també posen en els debats...

Les sensacions són optimistes?

J.G. De l'optimisme o del pessimisme prefereixo parlar-ne el dia 26 de maig a les onze del vespre.

La llista de Junts per Castell-Platja d'Aro i s'Agaró presenta diversos canvis.

J.G. Sí. Aquests canvis es deuen a decisions personals d'alguns companys que han estat treballant amb mi durant molt temps. Per raons diverses, totes personals, han decidit no repetir com a candidats en aquest mandat.

Quin és el punt fort de la seva llista?

J.G. El punt fort és que el projecte endegat des de ja fa molts anys, aquesta és la vuitena vegada que em presento com a alcaldable i la novena que em presento a unes eleccions. Tots aquests anys que m'ha tocat governar i liderar l'obra de govern, sigui amb majories absolutes o amb pactes, hem seguit una mateixa línia i projecte, tot i que sens dubte hi ha hagut variables: el temps, les circumstàncies o els pactes de govern van ressituant les estratègies. Tot i això, continuem en el mateix camí, amb canvis a la candidatura amb gent que amb tota probabilitat seran regidors, la ciutadania ja decidirà si ho seran dins del govern o no, i que no tinc cap dubte que estan preparats per la seva formació i la seva gestió. Amb aquestes persones, si la ciutadania ens dona la seva confiança, l'obra i el programa que ja estan definits podran continuar endavant.

A les municipals del 2015 CiU va assolir 6 escons. Quin és l'objectiu des del punt de vista dels resultats?

J.G. Quan surts a unes eleccions l'ànim de totes les formacions és intentar obtenir el màxim de vots possible. Pel que fa a nosaltres, hem tingut experiències de majories absolutes -en dues ocasions- i també hem governat en pactes. L'objectiu que perseguim és transmetre el nostre programa el millor que sabem i amb una credibilitat que tenim pels anys que hem governat, crec que la ciutadania valorarà aquesta credibilitat. I, d'altra banda, també volem transmetre una projecció de futur, tenint en compte que aquesta renovació que s'ha produït per circumstàncies personals planteja una garantia que el projecte no s'anirà esllanguint, sinó que d'alguna manera revoluciona el plantejament de futur.

Com valora el darrer mandat al capdavant de l'Ajuntament?

J.G. Si el valoréssim des de punt de vista dels resultats, si en comptes d'un ajuntament fos una empresa, els resultats mesurats en el cas d'inversió pública només des de l'ajuntament, per exemple, s'han aconseguit liquidar 35 milions d'euros en quatre anys. En inversions, som un dels ajuntaments que més obra ha fet.

D'altra banda, els resultats pressupostaris també són positius. I evidentment tot això es transforma en un retorn, en polítiques que van directament al ciutadà i que, d'alguna manera, es redistribueixen en diferents àmbits. En aquest sentit, el nostre municipi és referent en temes socials, d'educació o d'esports, entre altres sectors.

El pacte amb el PSC ha estat positiu?

J.G. Ens hem entès sense cap problema amb l'obra de govern, sí.

Abans comentava que seguiran el model de govern dels últims anys, tot i que hi haurà incorporacions donades les circumstàncies o els temps.

J.G. La incorporació és constant, però nosaltres sortim amb un pressupost aprovat d'inversions plurianual de 50 milions d'euros, la qual cosa representa que la feina que tenim al davant durant els pròxims quatre anys, si governem, té molt de contingut. Independentment d'això, aquesta renovació constant hi és perquè els pressupostos participatius que en aquest mandat hem treballat amb més força han permès obtenir més de 400 propostes ciutadanes, algunes de les quals ja s'han incorporat al pressupost. Aquestes 400 propostes, que a vegades són qüestions més menors quantitativament, les tenim perquè la majoria les puguem tirar endavant, i això ens permetrà arribar molt a prop del ciutadà que troba a faltar una cosa propera a casa seva o al seu carrer, per exemple. El dia a dia i les peticions ciutadanes fan que cada any aquest pressupost plurianual vagi incorporant noves coses, és evident que l'abast que necessita el poble és superior a la feina que fem a l'Ajuntament, per molta feina que es faci. Sempre hi ha molta cosa per fer.

Parla dels pressupostos participatius. La política del futur ha d'anar encaminada cap aquí, precisament, a potenciar el vincle amb la gent?

J.G. Sí, per tractar tant les petites coses com les grans. En un municipi com el nostre és evident que tothom viu del turisme i de la dinamització econòmica, i això ens fa anar de la mà de l'empresariat pel que fa a les propostes, sobretot amb l'objectiu d'assolir la desestacionalització del turisme, donar oportunitats o plantejar que el municipi es presenti a ulls dels inversors com un indret amb possibilitats.

Presenteu un programa amb més de 150 accions.

J.G. Sí, aquestes més de 150 són les que tenim en pressupost. El nostre programa abraça tots els camps i tenint en compte que ja tenim en marxa el pressupost del 2019, moltes de les accions ja estan en actiu com el Centre Cívic de Castell d'Aro, que ja s'està construint. D'altres propostes, que depenen d'administracions supramunicipals, ja hem arribat a acords que plantegen que aquestes obres es visibilitzaran, com ara la nova Escola de Fanals o l'acabament del Passeig Marítim.

L'acabament del Passeig Marítim, precisament, és un dels deures pendents més prioritaris?

J.G. En tenim molts de deures pendents, però sí que és veritat que aquest és un deure històric que s'ha intentat durant molts i molts anys, però és ara quan, finalment, sembla que està ben situat. D'altra banda, també volem impulsar la transformació de la zona comercial amb més part de vianants, volem que sigui un indret més transversal que ens permeti arribar fàcilment des del gran pàrquing de la plaça d'Europa fins al Passeig Marítim, i també volem treballar en relació als parcs naturals urbans.

Com voleu potenciar els parcs naturals?

J.G. Tenim una aposta clara sobre aquest tema. El Parc dels Estanys ja està donant molt bon resultat, i ampliarem el recorregut pràcticament el doble. D'altra banda, al Parc Natural de Pinell i al de Punta Prima, que és un espai que ja és propietat de l'Ajuntament, s'hi afegirà la Punta d'en Pau, una zona de 14.000 metres quadrats encarada a la Platja de Sant Pol, que també adquirirem.

El model turístic que plantegeu és sobretot sostenible, doncs?

J.G. Sí. Fem una aposta per aquests parcs naturals, però també pel cicloturisme a través de les Vies Verdes: volem intercomunicar-nos des de Castell d'Aro fins a Platja d'Aro i arribar a connectar fins a Sant Antoni de Calonge, on també fan aquesta obra, la qual cosa ens permetrà relligar aquest plantejament de cicloturisme.

A banda d'això, també volem apostar pel turisme cultural. Al municipi tenim dos Béns Culturals d'Interès Nacional, com són el nucli antic de Castell d'Aro i s'Agaró vell. Aquest últim es reurbanitzarà, uns treballs que impulsarà l'Entitat de Conservació de s'Agaró, mentre que nosaltres el que farem és una rehabilitació de tot el Camí de Ronda de s'Agaró, que és molt visitat i és un dels elements amb més reclam del municipi. Tot això ho ajuntarem amb els parcs naturals de Punta Prima, Punta Pau i Pinell. Pel que fa a Castell d'Aro, no necessita tant una reurbanització però sí una readequació per tal que s'hi pugui circular bé. El resultat de tot plegat generarà un potencial cultural molt fort que, alhora, ens servirà per a reforçar encara més les exposicions, tant a Castell d'Aro o Platja d'Aro com també al Parc dels Estanys, en aquest cas pel que fa a les escultures.

Molt lligat amb el turisme hi ha el comerç. Quines eines valoreu per incentivar-lo?

J.G. Hi haurà tota aquesta readequació de la zona de vianants i a la part central de Platja d'Aro s'està plantejant, previ consens, deixar un sol vial de circulació, la qual cosa serviria per ampliar voreres als dos costats. Aquesta és una de les dues idees que aniria lligada amb un plantejament que també preveu que les zones dels pàrquings potents que tenim generin un flux que es vagi incrementant fins a arribar al Passeig Marítim.

D'altra banda, hi ha un creixement comercial que es farà més o menys ràpid, però que de la manera que està pot créixer ràpidament. De fet, ja s'està construint a la zona on hi havia el Magic Park, i prop d'allà, al carrer que va cap al pàrquing, hi ha tot un bloc d'edificis que anirà a terra i on es farà un pla especial de millora impulsada per la inversió privada i que ja compta amb el vistiplau de l'ajuntament. Tot allò també ha de ser zona comercial, per la qual cosa es prepara un creixement molt potent en aquest sentit.

Quins són els vostres reptes immediats pel que fa a les polítiques socials?

J.G. Tindrem dues residències amb centres de dia. Una de les quals, la residència geriàtrica situada a Els Estanys, ja s'està construint. En aquesta zona, precisament, també s'hi aixecarà una residència per a persones amb discapacitat mental, el projecte ja està presentat i les obres s'iniciaran o abans de l'estiu o just quan acabi aquesta estació. En aquest cas, l'equipament estarà compost per 30 places d'acolliment i 30 places de centre de dia.

L'altre puntal de les nostres polítiques socials són els habitatges de lloguer social. Amb el desenvolupament de la urbanització de l'Eixample Castell de Castell d'Aro, tot i que encara queda pendent d'acabar la reparcel·lació per determinar la xifra d'habitatges, hi haurà un mínim de 75 habitatges amb lloguer social per a joves, gent gran, famílies o persones amb discapacitat. Amb això volem plantejar una oferta molt potent d'habitatge social d'obra nova a un lloc ben comunicat: al costat de les escoles, de les instal·lacions esportives o dels comerços.

Hi haurà avenços en temes de Seguretat Ciutadana?

J.G. Sí, tenim un preacord amb la Generalitat a través del qual queda palès la necessitat que el Parc de Bombers necessita renovar-se o fer-se de nou. Nosaltres facilitem uns terrenys que estan ben vistos per la Generalitat, que hi construirà el nou Parc. Paral·lelament, també hem arribat a un acord, previ d'indemnització, de quedar-nos l'actual edifici del Parc de Bombers, que el destinarem per donar serveis a la ciutadania.

Com li agradaria que fos el municipi d'aquí a quatre anys?

J.G. M'imagino un municipi que seguint aquesta línia, la nostra, haurà avançat. En aquest sentit, hi ha un element molt important per la dinamització del poble que és la potenciació de Port d'Aro. Ara vivim una mica d'esquena a aquesta zona, però amb l'acabament del Passeig Marítim i amb la segona fase de Port d'Aro, que en aquest mandat s'impulsarà, també generarem una situació de 'feedback' amb aquesta part del municipi. El que volem és que tot quedi ben relligat, però alhora que estigui ben potenciat: el sector privat és qui creu que Platja d'Aro no està en el seu sostre i per això inverteix, i des de l'Ajuntament el que fem és facilitar aquest creixement.

Autor: Redacció