Alfred Cairó: 'Podem oferir un aire nou a Besalú, venim amb idees fresques'

Per primera vegada en l'actual etapa democràtica ERC presentarà una llista municipal a les eleccions de la vila comtal de Besalú. La formació, encapçalada per Alfred Cairó, neix per convertir-se en alternativa a l'Ajuntament a través de quatre eixos bàsics molt definits: les polítiques socials, la transparència, la participació i la positivitat. “S'ha de trencar aquesta tendència que a vegades hi ha hagut de fer la divisió entre uns i altres, és a dir, sempre s'ha d'anar endavant i en positiu”, explica Cairó.

Quines sensacions té de cara a aquestes eleccions?

Alfred Cairó. Les sensacions són molt bones, molt més bones del que pensàvem que podrien ser fa només tres o quatre setmanes. Quan vam començar a plantejar aquesta llista, seguint les teories polítiques que indiquen que una nova llista alternativa difícilment pot arribar a guanyar la primera vegada que es presenta, i més tenint en compte que la formació del govern actual ha governat durant molts anys, pensàvem que dels 11 regidors en podríem aconseguir entre 2 i 4. Però els resultats de les eleccions generals a Besalú, tot i que no són proporcionals però sí que marquen la línia dels blocs entre Junts per Catalunya i Esquerra, ens fa pensar que la nostra franja de regidors podria quedar entre 4 i 6, és a dir, que podríem arribar a guanyar, fins i tot. Això ens fa estar molt motivats i il·lusionats, i esperem amb ganes els resultats de diumenge per veure si podem prendre la iniciativa.

Regna l'optimisme, doncs.

A. C. Els nostres pronòstics estan basats en aquesta proporció de blocs que veiem entre Junts per Catalunya i Esquerra a Besalú, però també en les sensacions i opinions que hem tingut durant aquesta campanya, que per a nosaltres ha estat una estrena i on hem après moltíssim, ha estat molt plaent.

Per què heu decidit impulsar aquesta formació?

A. C. Hi ha dos motius principals. Un de molt local, ja que feia molts anys que hi havia el mateix alcalde, que ara es presentarà per setena vegada, i quatre de les seves candidatures municipals havien estat llista única al municipi. Aquesta vegada, de fet, tornaven a ser llista única, i és per això que amb una colla de gent vam decidir que valia la pena veure si hi havia possibilitats de fer una llista que pogués ser alternativa, però no tant per anar en contra, sinó per complementar. Creiem que no és sa que a l'Ajuntament hi hagi un sol grup, sinó que és bo que n'hi hagi com a mínim dos, així les decisions es prenen, com a mínim, de manera debatuda.

L'altre motiu que ens ha empès és la confrontació que hi ha hagut als darrers temps amb un estat autoritari. Això ens ha portat a tots a plantejar-nos molt seriosament què podíem fer per ajudar, i pensem que una de les maneres bàsiques és poder-ho fer des de l'Ajuntament. Tenim ganes de fer República i començarem a fer-la des de l'Ajuntament de Besalú.

Parli'm de la seva llista.

A. C. La nostra llista s'ha generat de forma col·laborativa. Vam començar a impulsar la necessitat d'aquesta llista dues persones d'aquí a Besalú, en Bartomeu Compte i jo mateix, i ajudats per un parell d'amics d'ERC vam proposar fer una reunió oberta per tal de fer una llista. A partir d'aquí vam fer una sèrie de reunions on va venir qui va voler i tothom va poder participar i aportar les seves idees, fins que va arribar un moment en el qual vam poder tenir no només els onze candidats necessaris per a la llista, sinó també tres suplents que ens estan donant suport. A banda de tots ells, també hi ha tot un grup de gent que no està a la llista que ens està ajudant amb temes de logística, informació, coneixement o anàlisi.

La llista ocupa un espectre sociològic molt ample de Besalú i amb totes les franges d'edat: des de joves de 20 anys fins a jubilats i des de persones de primera línia científica com el doctor Brugada fins a treballadors d'oficis més tradicionals com ara la fusteria o el sector de la restauració. El món de la política és absolutament nou per a nosaltres, però el que tenim és ganes de treballar en positiu i fer el millor que es pugui pel poble de Besalú que tant ens estimem.

Què pot oferir +Besalú com a tret diferencial?

A. C. Podem oferir sobretot un aire nou. Venim amb idees fresques i de veure com és el poble i quina és la realitat que hi ha de debò. Observem que hi ha coses que es poden fer i, sobretot, un dels trets diferencials que tenim és que som una llista d'esquerra, és a dir, tenim com a prioritat la protecció d'aquells que són més vulnerables, tenim una política social molt clara i definida en aquest sentit. A Besalú som un poble amb un nivell socioeconòmic mig, però això no treu que hi ha persones que els costa moltíssim arribar a final de mes, així com persones que estan soles o gent que té les seves problemàtiques particulars. L'Ajuntament ha de ser la primera línia en la qual es pot prestar l'ajuda que pot ser necessària, i considerem que en aquest punt podem donar un tomb, sobretot en la forma de detectar la necessitat i en la forma de poder actuar d'una manera directa.

Quins són els eixos bàsics del vostre programa?

A. C. Hi ha quatre eixos. El de la protecció social que et comento és el principal i va a cavall d'un altre eix, que és el de la transparència. Creiem que és una de les coses que més falta a Besalú, la gestió a l'Ajuntament és opaca: que es pugui veure directament quins són els acords que es tenen en els plens; que s'hi pugui participar; que s'hi pugui assistir, que els comptes siguin publicats de seguida que siguin aprovats...

Actualment, per exemple, hi ha una informació inexacta sobre el nivell de deute de Besalú. Des de +Besalú hem analitzat l'última liquidació de pressupost que hi ha publicada en aquest moment, que és la de l'any 2017, i ens hem trobat que el nivell de deute no és de 3 milions d'euros, com s'està publicant a través d'alguns mitjans, sinó que en aquesta xifra falta afegir-hi els deutes a curt termini. Els deutes a llarg i curt termini, a Besalú, sumaven a data del 31 de desembre de 2017 un total de 5.180.000 euros. Hem de pensar que el pressupost que hi ha per a aquest 2019 en el poble és de 3.027.000 euros i, per tant, si fem la proporció veiem que es tracta d'una quantitat extraordinàriament alta. També és preocupant que a l'informe de liquidació del 2018, que encara li falta la part del balanç, hi ha una nota al final en la que s'insta que la part econòmica de l'Ajuntament pugui arribar a ser intervinguda, un fet que seria un desastre a l'hora de poder executar qualsevol mena de política. Ara bé, tot això a nosaltres no ens frena, sinó al contrari, ens dona més força per poder lluitar i per posar fil a l'agulla a la negociació dels plans d'estabilitat que siguin necessaris i per determinar quines poden ser les partides que realment calen i quines són supèrflues.

Quins són els altres eixos restants?

A. C. El nostre tercer eix bàsic és el que fa referència a la participació. Volem tornar a donar a Besalú la idea que l'Ajuntament és de tothom, és a dir, hem de poder donar l'oportunitat que tothom pugui dir la seva. I, tot això, ha de venir embolcallat per un altre eix que entenem que ha de ser molt necessari: s'ha de fer tot en positiu. S'ha de trencar aquesta tendència que a vegades hi ha hagut de fer la divisió entre uns i altres, és a dir, sempre s'ha d'anar endavant i en positiu.

Abans parlava de polítiques socials. Quines accions plantegeu?

A. C. Hi ha diverses accions a fer. Des d'intentar donar suport a activitats extraescolars esportives dirigides a nens de famílies amb pocs recursos fins a garantir l'assistència mèdica a gent que no pot anar a un metge o que no pot tenir un tractament determinat o, d'altra banda, potenciar l'atenció a persones grans que no poden sortir de casa seva i que necessiten estar en contacte amb la gent. Evidentment nosaltres encara no estem a l'Ajuntament i hauríem de veure com desplegar-ho un cop arribem al consistori. Però la idea hauria d'anar en aquesta direcció: primer de tot, la detecció, i després l'aplicació de mesures, no necessàriament cares i fins i tot algunes sense cost, que puguin donar l'oportunitat de brindar aquestes ajudes.

Com ha de ser l'oferta turística de Besalú?

A. C. Besalú per si sol ja té un atractiu extraordinari: monuments, història, accessos i proximitat a grans nuclis. Potser el que faltaria és acabar de definir què és el que volem que sigui el futur turístic del municipi en els pròxims 10, 15 o, fins i tot, 20 anys. Cal definir un pla estratègic ben estudiat que ens serveixi per concretar cap a quin tipus de turisme ens volem encarar: atreure els visitants de la Costa Brava; un turista internacional; gent d'alt poder adquisitiu o visitants centrats en temes històrics. Es pot fer tota una definició d'accions que hauríem de treballar a través d'experts del sector i d'oficines de turisme de diferents països com, per exemple, Israel o els Estats Units, per tal d'obtenir un tipus de turista que ens permeti plantejar un futur amb un retorn econòmic no només pels comerços, restaurants i hotels, sinó també pel municipi en si mateix.

Quin és el nou equipament més prioritari per a +Besalú?

A. C. Hem de treballar, sobretot, per aconseguir un nou edifici per a l'institut escola. No és presentable que els estudiants hagin d'anar en uns barracons amb unes condicions bastant lamentables per poder rebre la millor educació. En aquest sentit, creiem que ens trobem en una situació bastant encarada perquè el Departament d'Educació està en mans de Josep Bargalló d'ERC, i considerem que nosaltres podem fer molta pressió perquè en el proper acord de govern on s'hagi de decidir la construcció de nous edificis pugui sortir el de Besalú com un dels prioritaris. Treballarem en això de la mà de qui sigui, i tothom ens trobarà al seu costat per poder-hi lluitar allà on faci falta, tenint en compte que això no depèn de l'Ajuntament, sinó d'Ensenyament.

Com li agradaria que fos Besalú d'aquí a 4 anys amb vostè d'alcalde?

A. C. M'agradaria que fos un Besalú en la qual la gent tornés a estar il·lusionada, on els joves no trobessin dificultats per trobar un habitatge i haver de marxar lluny i on la gent pogués tenir la feina al mateix poble o a prop, fa falta potenciar la instal·lació d'empreses de R+D. Volem sobretot un Besalú més amable, més confortable i amb la gent molt més satisfeta de viure en un poble, un indret amb poques diferències entre uns i altres i on torni a haver aquell associacionisme de l'any 1986, quan tot el poble, com una pinya, es va posar al capdavant per lluitar contra un abocador que se'ns va col·locar aquí al costat. Aquell esperit que hi va haver llavors, aquella unitat, és el motiu pel qual nosaltres volem lluitar i és el que ens agradaria poder tenir d'aquí a quatre anys.

Autor: Redacció