Cal encendre totes les llums.

Michael Lewis en el seu molt recomanable “Boomerang” ve a dir que hem viscut uns quants anys de fort creixement amb la llum apagada, en el moment que s'han encès els focus ens ha agafat a tots ficant desvergonyidament la mà a la caixa. Es podrà dir que uns més que uns altres, clar, però és més que evident que des del show de les subprime made in USA, passant pel despropòsit d'uns colossos financers radicats en una pedania que es diu Islàndia, van anar caient a més Irlanda i Portugal, vem descobrir el xoriço grec (que es fa amb carn d'anyell) i contemplem com Espanya i Itàlia se situen a la vora de l'abisme; els francesos amb la mosca darrere de l'orella semblen constatar (com abans ho va fer el Regne Unit) que els alemanys que van regar la festa europea només tracten de salvar els seus diners abans que tot se'n vagi a norris. Cal encendre les llums, però totes i a tota potència. En el cas espanyol, la confiança que ens tenen els inversors és inversament proporcional a la subvencionada il·lusió que som un país de primera: el forat immobiliari, l'atur, la depressió del consum, la producció industrial, el deute… i sembla que ni el turisme ni el sector exterior compensaran la nul·la embranzida de la resta de l'economia ni a curt ni a mitjà termini. Casos com el de Bankia no ajuden a millorar la confiança en la nostra economia raó per la qual l'actual govern del PP ha d'adjudicar-se un deute que no és atribuïble al govern anterior. El fracàs del joc del dissimulo ens col·loca novament a les portes d'una intervenció que farà que els ajustaments portats a terme siguin un luxe asiàtic comparat amb el que ens pot passar. Per això no pot quedar ni un sol racó sense il·luminar, els poders públics han de ser proactius a l'hora de buscar en els calaixos absolutament totes les factures pendents de pagament, cinc anys de crisis és temps més que suficient per a reconèixer l'estat real de la nostra particular comptabilitat, el contrari ens impedeix escapar del cercle viciós que ens empobreix setmana a setmana a cop de BOE. Mentre seguim sense aprofitar el temps no prestem la necessària atenció a moviments d’ultradreta hostils als estrangers i en oposició a la idea d'Europa que s'obren pas cada vegada amb més descaro, des dels països nòrdics, passant per França i els rics suïssos i austríacs de Centreeuropa. I ara Grècia, aquesta “Aurora Daurada” l'estètica de la qual esglaia fins al punt de creure que el vídeo de la seva roda de premsa després de les eleccions legislatives era el tràiler d'alguna pel·lícula sobre el terror nazi. Els partits democràtics en el poder estan obligats a donar una resposta que vagi més enllà de la necessitat immediata d'aportar solucions per a superar la crisi econòmica, i que aquesta no s'encebi en els més febles incrementant la desigualtat i la injustícia. Tots els partits democràtics a més han d'ampliar la perspectiva i desactivar el discurs de la xenofòbia, el nacionalisme i la violència, no sostraient els debats que preocupen als ciutadans, com el de la veritat sobre els nostres deutes o sobre la immigració irregular, per a no deixar espai als que volen aprofitar les circumstàncies per a anteposar els baixos instints als valors ètics i democràtics. *Javi González, miembro de la Ejecutiva de C's

Font: JAVI_G

Autor: JAVI_G