Un dia que no és (ni serà) com els altres.

No és cap exageració dir que el món està mirant el que passa a Catalunya, i que el que hi passa té una  gran transcendència històrica: la manifestació per l’Estat propi que ha convocat l’ANC a Barcelona (per tant, i de manera eloqüent, una manifestació per la independència), serà la major declaració per la sobirania, per l’autodeterminació, que mai s’hagi formulat en tres segles. Desconec si en algun moment del procés previ a la independència dels Estats europeus que hi han accedit en els darrers anys, alguns dels quals són ara membres de la UE, es va produir una demostració de l’envergadura com la que es donarà en aquesta Diada Nacional a Barcelona.

Crec que mai a Europa hauran sortit tantes persones de cop a demanar –no pas a celebrar–  la independència del seu país; molt probablement es tracti de la major mobilització de sobiranistes en sòl europeu, per tant –dedicat a l’Enric Juliana, especialment interessat en aquest aspecte– de sobiranistes europeus.

En les hores prèvies als actes d´avui, una sensació nova corre pels ànims de la gent. No serà la manifestació del català emprenyat sinó del català il.lusionat, i això és nou. Les nostres diades d’abans les vivíem amb un peu posat en la melangia resignada –”no hi ha res a fer”– i l’altre en la confiança, sempre molt moderada, que almenys no ens faltarien peixos al cove. Ara és molt diferent: pensem serenament, carregats de realisme i seny, que ho podem fer tot si ho volem i en sabem, i que no depèn de ningú més que de nosaltres i les nostres capacitats i habilitats.

Ep, que això és tremendament complicat! Però ho és encara molt més sortir-nos-en si no trenquem una relació perversa per a Catalunya, en què al damunt de veure com s’enduen els diners que ens costa grans sacrificis generar hem de sentir com ens obsequien regularment amb tota mena de desqualificacions.

Hem de saber llegir bé la realitat que es desprendrà de l’acte d´avui. Cap interpretació no pot prescindir d’això, i aquesta és una responsabilitat que el sobiranisme ha d’assumir amb molta serenor, lluny d’acaloraments estèrils i precipitacions diverses. Demà, la nostra generació té una cita amb la història.