L'amic diu: L'amic diu: una gran senyera !!

Sí, amic Miquel, una gran senyera amb molt de sentiment del que som i el que volem. Avui és festa, però  avui no vull fer cap mena de broma. Cal tindre cura que els nostres símbols -creats per unir- no es se sobreposin als nostres sentiments i no caiguem en la trampa de la confrontació que alguns, portats per un fanatisme excessiu (potser natural i totalment acceptable dins de la crisis crisi econòmica) i d'altres per desconeixement o mala fe, del que es és i significa ser o sentir-se català, han propiciat, cosa que ha creat un clima una mica tens.

Potser demà, onze de setembre, caldrà cridar fort per el pel que cada un cadascú creu mes més just, i es se senti ben fort, i per això que ens tindrem haurem de donar-nos la llibertat l’un a l’altre, per ser lliures per decidir el que hem de cridar al mon món i dir ben fort el que volem, avui, demà i sempre.
Si anem tots units com a catalans i ens respectem les idees, soc sóc conscient que tots els catalans ben nascuts, dins del marc de la concòrdia, trobarem el mateix, el millor per el al nostre país.

Desitjo desdedes  d’aquest raconet de d’un amic -on hi ha la nostra 'una gran senyera mare', a la vora del nostre mar mediterrani- que tinguem una molt bona Diada i que els catalans puguem seguir lluitant per el pel que sabem que es és nostre, sense tindre 'por a la llibertat'.

Si un dia tenim una serena i tolerant Iindependència, segurament que la l’haurem guanyada a pols entre tots, sense excloure a ningú, i aquesta te ha de ser molt benvinguda. Tindrà Haurà de ser la realitat de d’un desig, el desig d'un poble que ha lluitat unit.

....a un amic:
Se Sé que com tots vols el millor per Catalunya, i qualsevol decisió que prenguis abans, durant o desprès després de la nostra Diada, es és i serà compartida per la meva persona. Tu, jo i milers de catalans sabem que vindran temps menys durs per poder treballar i poder fer entre tots, una Catalunya culturalment, socialment i econòmicament mes més lliure i justa per a tothom.
 
Visca Catalunya com tots la em l’hem somiada. Sobirana? Dons Doncs endavant.