“Al servei d’aquest poble”

M'ha agradat molt esser a la manifestació de la Diada a Barcelona. Ha estat un d'aquests moments en què, almenys a mi m'ho sembla, calia respirar l'aire que tants catalans i catalanes han respirat. No passa cada dia que un milió i mig de persones surten al carrer a expressar, viure i compartir sentiments i emocions. Jo, ja ho vaig dir fa dies,no soc independentista, però hi volia ser, ho volia viure i sentir. I com jo molta altra gent.

Per descomptat que és molt clar que la convocatòria tenia un lema independentista. També és molt clar que, almenys una part dels que hi hem anat, compartim la voluntat de defensa de l'autogovern, les llibertats i la dignitat de Catalunya, però no la voluntat de separar-nos del tot d'Espanya.

Un cop constatat l'èxit de la convocatòria, vista l'enorme marea humana, elogiat el civisme, la conducta exemplar, ... arriba el més complicat, el dia després. I un primer pensament: hem d'estar a l'alçada. Tots plegats, cadascú en el lloc que li correspon. I estar a l'alçada del clam que avui s'ha expressat no serà fàcil.

Espanya té ara la paraula i hem d'esperar que no sigui sorda i cega a la demanda de reconeixement, expressada clarament avui, des de Barcelona . A aquells que des de fa molt temps hem treballat i maldat per assolir una relacio de tipus federal, que les diferents parts sentin raonablement justa, se'ns acaben els arguments. D'ençà de la sentència contra l'Estatut de TC, s'acumulen els motius per pensar que no és possible arribar a un acord acceptable.Als federalistes catalans, com diu Jordi Font, no ens han vençut els nacionalistes catalans , sino Espanya. La pregunta d'avui és, serà capaç Espanya, aquesta vegada de llegir i interpretar el clam expressat a Barcelona?. Hi som encara a temps?. La resposta de l'Estat serà determinant per definir la direcció que voldran prendre els catalans i catalanes quan es faci la consulta a les urnes que, tard o d'hora, caldrà fer.