TÉ SOLUCIÓ L’N-II?

Aquestes darreres setmanes, s’ha parlat molt de l’N-II a les comarques gironines. En primer lloc pel degoteig de decisions del govern de l’Estat, la majoria de les quals no són, precisament, positives. El primer que varenconèixer és la resolució, publicada el mes de setembre, però signada per la ministra de Foment, el mes de juny, en virtut de la qual es deixava sense efecte la informació pública i ambiental del tram entre Maçanet i Tordera. L’efecte pràctic d’això és que el ministeri es treu de sobre una inversió important tot aprofitant el traspàs de la carretera entre Malgrat i Montgat, amb la qual cosa, diu, no tindria continuïtat un itinerari en via de titularitat estatal. Sense entrar en el fons de la qüestió resulta un argument molt fàcil amb l’objectiu de fer-se enrere en el seu compromís.
 
Pocs dies després, en l’escenari de les Corts Espanyoles, primer al Senat en resposta a la Coral·lí Cunyat, i després al Congrés, en el marc de la presentació del PITVI, el nou pla d’infraestructures, la mateixa ministra Ana Pastor es desdiu d’un altre compromís estatal: l’N-II, al nord de Girona tampoc es desdoblarà. Per fer front a les lògiques crítiques dels gironins entorn de la manca de seguretat de l’actual carretera, el ministeri proposa unes actuacions puntuals de millora de la seguretat viària, i anuncia la construcció (sense data) de variants a Bàscara i a Pont de Molins. Cal denunciar amb fermesa el plantejament cínic del Pla d’infraestructures del Partit Popular que preveu milers de quilòmetres d’autovies en indrets on la intensitat mitjana no supera els 2000 vehicles al dia, deu vegades menys que qualsevol tram gironí de l’N-II, mentre a nosaltres ens arrabassa una actuació tan necessària com justa.
 
Hem assistit també al tradicional sainet dels pressupostos generals de l’Estat, amb el duet tan còmic com tràgic dels retrets entre socialistes i populars. Quan uns governen, els altres critiquen. Però ni els uns ni els altres fan res. El seu desinterès per l’N-II passarà a la història del desgovern i la incompetència.
 
Hi ha solució? Sí que n’hi ha. El president Mas en diu poder disposar d’estructures d’estat propi. Quan es disposa de plenes competències sobre els temes rellevants per a un país, les coses se solucionen. Vegeu-ne si no dos exemples. La Catalunya competent en l’Eix Transversal inaugurat el 1998 (només fa 14 anys) l’ha desdoblat en un temps rècord: 150 quilòmetres d’autovia que ben aviat entraran en servei. L’Espanya també en fa via quan li interessa potenciar una infraestructura d’interès  “nacional”. L’exemple emblemàtic és la Ruta de la Plata, gairebé 750 quilòmetres d’autovia des de Huelva fins a Astúries passant per Extremadura i per Castella- Lleó, construïts en un temps rècord: 12 anys.
 
La solució és prescindir d’un estat per a qui no som res, que no ens té per ningú i a qui ni li interessen ni el preocupen els nostres problemes. No els importa gens ni mica que els gironins tinguem un risc elevat de patir accidents a l’N-II. No els importa la contribució al progrés d’una bona infraestructura. Cada vegada més, l’Estat tracta els gironins com es tractava els cubans, el segle XIX... I ja se sap com va acabar allò de Cuba!
 
*Pere Macias i Arau
Portaveu de CiU a la Comissió de Foment del Congrés de Diputats

Font: GN

Autor: Pere Macias i Arau