La reconversió de Portbou resta pendent.

El poble de Portbou pateix  una crisi estructural d’ençà de fa, com  a mínim, 30 anys . Portbou no va saber, en el seu moment, fer la  veritable i necessària reconversió econòmica  i social de debò i passar  d’una  economia de despatxos duaners i transbordaments ferroviaris en frontera, a una economia, a un model  turístic  diversificat. També s’ha de  dir que tampoc  es va tenir  massa ajuda i/o recolzament  de les institucions  supramunicipals .

De fet, d’ençà dels  anys  vuitanta del segle  passat tots els  equips de govern municipal han parlat molt de convertir Portbou en un poble turístic, però  mai s’ha acabat concretar res de res : el poble  de Portbou no se n’ha  sortit amb el turisme.  El pitjor de tot és que Portbou tenia, té  un diamant en bruta (que s’ha de polir  molt)  que s’anomena Walter Benjamin, que ara sembla oblidat i bandejat (vilipendiat), no  només en l’àmbit local. Walter Benjamin seria la única esperança per convertir-nos en un poble normal de Catalunya i Europa. Lògicament, el tren el ferrocarril també  ha de seguir  jugant un paper cabdal, com a mitjà de transport  i  per tal d’ajudar  a articular  un nou model turístic, no només per  a Portbou, sinó per tota la contrada  de l’Albera Marítima;  ja que, com a  mínim, si molts els portbouencs no podem treballar al nostre poble, almenys, que puguem viure-hi, residir; encara  que, per obligació haguem  de  treballar a d’altres municipis de la comarca i/o demarcació.  

En síntesi,  Portbou ha de trobar la seva  via, amb coratge i determinació, per tal de superar  els problemes  i reptes  que té  plantejats  actualment . Portbou  ha de fer  un pensament de debò i posar marxa  un projecte de futur, altrament  podem desaparèixer per sempre  com a poble .
 

Autor: Josep Maria Loste/GN