Com més va, més clar ho tenim.

Qui va vendre la seva honorabilitat política per 80.000 €, ara més que mai, es gira contra Catalunya, perquè el president de la Generalitat defensa aferrissadament els drets de la majoria dels catalans, davant de la intransigència del govern de l’Estat encapçalat per Mariano Rajoy, president del PP i director espiritual del PPC, liderat per qui ha comercialitzat amb el seu honor polític, amb la tan sonada polèmica gravació a la Camarga, manifestant que mai més el PP donarà suport a Mas ni a CIU; esperem que les intervencions cada cop més sovintejades a diferents platós de TV de l’alcalde de Badalona, Sr. Garcia Albiol (també del PPC), la vagi empenyent cap a la sortida d’emergència, pel bé de tots els catalans, perquè quan Catalunya sigui lliure, també ho seran els simpatitzants del PPC-PP.

Fa referència als vincles que temps enrere els havien permès negociar i pactar; a mi se’m fa feixuc pensar que per a una certa opinió política la democràcia no sigui concebuda com a eina de progrés i d’alternança, per intentar entre tots trobar solucions i camins per sortir del pantà ple de corrupció, i no d’aigua, en què està immers l’Estat espanyol.

Fa referència al problema de l’atur a Catalunya; com si els catalans i el seu govern no tinguessin consciència del greu problema, que de ben segur només el podrem resoldre quan siguem lliures de l’espoli, per la qual cosa Espanya no ens vol deixar marxar.

Si tan dolents som i tant perjudiquem Espanya com alguns diuen, per què no ens feu fora, ho per què no voleu que decidim el nostre futur ?; Catalunya vol marxar perquè se sent maltractada, espoliada, injuriada i menystinguda, quan hi ha sectors de l’Estat que ens haurien de donar les gràcies i reconèixer públicament que res serà igual, i que ho passaran molt malament sense Catalunya, tot i que no serà cap camí de roses i flors per als catalans; però ens en sortirem.

Autor: Màrius Viella/GN