Lloret suma 75.868 pernoctacions més que el 2025, però continua per sota dels nivells prepandèmia

Les pernoctacions turístiques a Lloret de Mar han experimentat una recuperació durant el segon trimestre del 2026, però encara no han aconseguit igualar els registres previs a la pandèmia.

Segons les dades recollides en l’article de Miguel Moreno, expresident del PP de Lloret de Mar, el municipi ha comptabilitzat 75.868 pernoctacions més que durant el mateix període del 2025. Malgrat aquesta evolució positiva, la xifra encara se situa 31.716 estades per sota del resultat obtingut el segon trimestre del 2019.

Les dades dibuixen, per tant, un escenari amb una doble lectura. D’una banda, Lloret recupera activitat turística respecte de l’any passat; de l’altra, encara no ha assolit el volum registrat abans de la crisi sanitària.

Moreno considera que aquesta diferència evidencia que els esforços de Lloret Turisme i de la Regidoria de Turisme encara no han estat suficients per recuperar completament els nivells prepandèmia.

L’autor també qüestiona l’argument que el nombre de pernoctacions ha deixat de ser l’indicador més important perquè els ingressos generats pel turisme haurien augmentat. Segons exposa, una part del comerç i de la restauració local no percep aquesta suposada millora econòmica i continua alertant d’un perfil de visitant amb una capacitat de despesa limitada.

En qualsevol cas, les dades aportades fan referència exclusivament al volum de pernoctacions i no incorporen informació sobre la despesa mitjana dels visitants, la facturació dels establiments, els preus hotelers o la rendibilitat del sector. Per valorar l’impacte econòmic real del turisme seria necessari analitzar conjuntament tots aquests indicadors.

Crítiques al model basat en el volum

Miguel Moreno sosté que bona part dels problemes actuals provenen d’un model turístic construït durant dècades al voltant del volum i de la necessitat d’omplir una de les capacitats hoteleres més importants de l’Estat.

Segons la seva anàlisi, aquesta dependència del turisme massiu obliga els establiments a competir amb preus reduïts i marges ajustats. Una dinàmica que, al seu parer, dificulta l’arribada d’un turisme amb més capacitat de despesa i pot acabar perjudicant la imatge exterior de la destinació.

L’article també relaciona aquest model amb diferents problemes de convivència que es repeteixen durant la temporada turística, com ara els incidents en zones d’oci nocturn, els danys al mobiliari urbà, els episodis de balconing o l’augment de la pressió sobre els serveis públics.

Moreno defensa que Lloret de Mar necessita replantejar-se urgentment què ofereix, a quin públic s’adreça i com comercialitza la seva oferta turística. En aquest sentit, reclama la creació d’un pla estratègic elaborat conjuntament amb els professionals de l’hostaleria, la restauració i el comerç.

L’objectiu, segons planteja, hauria de ser recuperar la identitat marinera i indiana de Lloret, millorar la qualitat de l’oferta i tornar a situar el municipi com una de les principals destinacions turístiques internacionals de la Costa Brava.

Les últimes xifres confirmen que Lloret avança respecte del 2025, però també que la recuperació encara és incompleta. El debat ja no se centra únicament en la quantitat de visitants, sinó també en la seva aportació econòmica, l’impacte sobre la convivència i la sostenibilitat futura del model.

Autor: Redacció