Com m'agrada que tinguin cura per la meva salut ... tot i que sempre l'hagi de pagar jo. El famós impost a les begudes ensucrades que ja ha implantat Catalunya (i que no trigarà a aplicar-se a Espanya, i si no al temps) és un altre clar exemple de com els polítics saben governar ... la butxaca dels contribuents, perquè cada mesura que prenen no repercuteix directament en la salut dels ciutadans, sinó a la butxaca. I només quan aquest està buit se suposa que es guanya en salut.
Ja va passar amb el tabac. Era (i és) la xacra de la societat... perquè era la partida que més diners es gastaven els Estats en Sanitat. Es van imposar nous impostos, es van marcar els paquets amb imatges de càncers i morts (s'obligarà ara als refrescs a posar aquestes mateixes imatges per conscienciar la societat del perill de beure moltes Coca-Cola i similars?) I es van recaptar milers de nous milions d'euros. El consum de tabac ha baixat? Sí. Significativament? No. Però els diners recaptats serveix per tapar els forats que es creen en altres àrees (perquè la Sanitat en aquest país no ha millorat precisament, sinó més aviat al contrari) i es deixa un 'marge de millora' per tornar a apujar els impostos al tabac.
Ara els toca el torn a les begudes ensucrades, un terme que va molt més enllà de la popular Coca-Cola, ja que inclou a begudes de nèctar i sucs de fruites, begudes esportives, els refrescos de te i cafè, les energètiques, llets endolcides, batuts o aigües amb sabors. I s'espera que a curt termini incideixi en el menjar escombraries i la pastisseria industrial. Tot per la nostra salut, tot i que el primer que han fet els nostres polítics és calcular quan van a recaptar (31 milions per any només a Catalunya).
Que l'abús d'aquests productes són dolents per a la salut; sí. Que s'hauria educat les noves i velles generacions en una alimentació més saludable; també. Que totes les mesures que prenguin els nostres polítics per millorar el nostre benestar l'hàgem de pagar nosaltres; no ho tinc més clar. Em fa la sensació que, a aquest pas, és menys saludable per a nosaltres (i especialment per a la nostra economia) viure amb aquests polítics que viure en un McDonalds.
A més, per als que som d'origen agrari i concretament de la Conca del Duero, després de tants anys d'esforç per millorar la producció i la qualitat de la remolatxa, ens cau com una pedrada.
Autor: Jesús Domingo Martínez/GN
Radio en directo
