70.000 urgències a la setmana a Catalunya.

L’activitat d’urgències als hospitals generals de la xarxa pública és elevada, i se situa al voltant de les 70.000 assistències setmanals, el que suposa aproximadament 330.000 visites ateses a urgències durant les 5 setmanes que han passat des de l’activació del PIUC ( Pla integral d’Urgències de Catalunya) el mes de desembre de 2008. Encara que el volum d’activitat d’urgències és similar a la de l’any anterior, s’observa un lleuger increment tant en el percentatge de malalts ingressats (que ha passat del 9,5% al 10,3% en el que va de període PIUC) com en el de defuncions hospitalàries (que han passat de 2.245 a 2.304 en aquest període PIUC, el que suposa un increment del 2,6%), indicant de manera indirecta que es tracta de malalts més complexos i/o fràgils. L’activitat d’urgències als hospitals infantils és pràcticament la mateixa de l’any anterior, i es situa al voltant de les 23.000 visites en aquest període, i uns 2.125 nens ingressats. Aquesta elevada activitat d’urgències també s’observa a la resta de dispositius. Així, a l’atenció primària, els serveis ACUT (Atenció Continuada Urgent Territorial) han atès pràcticament 160.000 visites i més de 4.800 domicilis en el que va de període PIUC. El 061 ha atès pràcticament 180.000 trucades i 10.100 domicilis, el que suposa un volum lleugerament inferior als valors de l’any passat (un 7,2% i un 11,4%, respectivament). El telèfon 061 va arribar a atendre, el passat 26 de desembre, més de 7.000 trucades. Tècnicament hi ha una situació d’activitat epidèmica, amb una taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella al voltant dels 140 casos per 100.000 habitants. Cal tenir en compte també que existeix una gran quantitat de virus que produeixen afeccions catarrals i processos respiratoris pseudo-gripals, que poden contribuir a l’elevada activitat, ja que són la causa més freqüent d’infeccions respiratòries, especialment en les èpoques de baixes temperatures, en què és més habitual l’acumulació de persones en espais tancats, facilitant el contagi, i en què són habituals els canvis bruscos de temperatura, donades les diferències entre l’interior dels edificis i l’exterior. No es pot parlar de saturació o col·lapse de les urgències hospitalàries, atès que, fins al moment, no hi ha hagut dificultats especials per a disposar de llits quan ha estat necessari ingressar un malalt. Hem de recordar que en el PIUC d’aquest any es preveu la contractació de 18.000 altes hospitalàries addicionals, aproximadament (14.831 d’aguts, 1.510 de subaguts i 1.963 sociosanitàries). També s’han reforçat altres dispositius: 26 PADES, 1.200 pacients d’hospitalització a domicili i 12-14 unitats de transport sanitari. El Departament de Salut recorda que la major part dels processos virals respiratoris són autolimitats, amb pocs dies de durada, i que cursen amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, que habitualment no requereixen atenció sanitària. D’altre banda, no existeix un tractament etiològic d’aquests processos, sinó que s’apliquen únicament mesures pal·liatives dels símptomes que busquen millorar el confort de les persones i prevenir les possibles complicacions, especialment en els nens i les persones fràgils. Per tant, en el cas de les persones sanes i sense factors de risc, és molt important l’autocura, i en cas de dubtes o consultes, es poden utilitzar dispositius com Sanitat respon o les oficines de farmàcia per a demanar consell. Només cal buscar atenció sanitària si, passats 3-5 dies des de l’inici del procés, l’evolució no és favorable, i aquests casos habitualment no requereixen atenció hospitalària, sinó que el dispositiu més adient per a abordar el problema de salut és l’equip d’atenció primària. És important que la població faci un bon ús dels serveis sanitaris, i que només els utilitzi quan sigui necessari. Al voltant del 50-75% de les visites ateses a urgències hospitalàries corresponen a malalts que en l’escala de triatge d’urgències són classificats com nivell 4 (situacions que no comporten cap risc vital) o nivell 5 (situacions no urgents, que permeten una demora o poden ser derivades al seu metge de família, sense risc per al pacient).

Font: Redacció

Autor: Redacció